dimarts, 23 de novembre del 2010

Samuel KUFFOUR

Jugador nascut a Ghana el 3 de setmebre del 76 que jugava de defensa central.

Quan era petit ja era un apassionat del futbol i la seva mare va haver de vendre una tele per poder comprar-li al nen unes botes de futbol. De petit treballava netejant botes, i combinava aquesta tasca jugant en equips del barri com el Kumasi Envoys, el Fantomas o el King Faisal Babes.

Amb només 15 anys fitxa pel Torí. Al Torí s'hi estarà 2 anys i en el 93 és traspassat al Bayern de Munich, encara que marxarà cedit al Nurenberg fins el 96. En el Bayern guanyarà 6 Bundesligas, a més de jugar 2 final de Champions. La primera al Camp Nou, contra el Manchester, on l'equip anglès va capgirar el marcador en els últims minuts de partit.


Tots recordem aquesta imatge...


Kuffour es va quedar plorant al terreny de joc i l'arbitre Colina el va haver de consolar. Dos anys després es va redimir i va guanyar la Cahmpions contra el Valencia als penals. Aquell any també va guanyar la Intercontinental contra Boca Juniors marcant un gol a la pròrroga.


Cel·lebració tradicional


Fotent-se de lloros contra en Khan...


...amb la posterior reconciliació


En el 2005 torna a Italia per jugar a la Roma, convertint-se en un dels favorits del públic per la seva lluita i entrega. Aquell any juga 21 partits però al final de temporada és cedeit al Livorno.


Tractant d'insinuar-se a Luca Toni...


Finalment, en el 2007 marxa a l'Ajax 2 anyets on va fer una mago de retirada. DEsprés de 19 anys d'absència, va retornar al seu país per firmar un contracte de 3 mesos amb el Asante Kotoko, on per fi es va retirar definitivament.


Reconeixement per part dels aficionats del Bayern


Amb la selecció de Ghana també va assolir grans èxits. Va ser una de les peces claus de Ghana en la conquesta del Mundial sub-17 contra Espanya, encara que ell no va jugar la final. Amb només 23 anys ja era capità i va ser escollit millor jugador ghanés en el 98 i 99. També va quedar segon en les votacions de millor jugador africà en el 99 y 2001.


Amb la familia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada