dimarts, 9 de novembre del 2010

José Luis Pérez CAMINERO

Nascut el 8 de novembre del 67 a Madrid, encara que la seva infància la va passar a Leganés.



Jugava de migcampista principalment, bé sigui de volant central, mitja punta o bolcat a qualsevol de les dues bandes, principalment la dreta.

Va començar jugant en les categories inferiors del Reial Madrid, arribant a jugar en el Madrid Castilla. En el 89 fitxa per el Valladolid, equip amb el que debuta a primera aquell mateix any. Aviat es farà un fixe en l'onze titular.

En la temporada 91-92 baixa a segona divisió, però només un any després l'equip castellà torna a la màxima categoria. Al final d'aquest any fitxa per l'Atleti.


Fent el mític regat a Nadal en el Camp Nou

A l'equip matalasser viu els seus millors moments com a futbolista. L'any 95-96 es proclama campió de Lliga i Copa i és proclamat el millor jugador de futbol espanyol del moment. Va brillar especialment al Camp Nou, on va ser un autèntic malson per el Barça de Cruyff.

Després de la consecució de la lliga, Caminero va seguir jugant a l'Atleti però any rere any anava perdent la seva brillantor. En total va jugar 149 partits i va marcar 40 gols. L'any 98 retorna al Valladolid.

Amb els cabells de boig i lluitant amb Aimar

Amb el Valladolid jugarà 6 temporades més, uns 155 partits amb un balanç de 15 gols. La seva última temporada no va ser massa alegre, ja que l'equip tornaria a baixar a segona divisió. En quell any 2004 es retira.

La seva fama de jugador que no s'esforça per tot el va perseguir fins la seva retirada. Alguns entrenadors com Javier Clemente van xocar amb ell per aquest motiu.


Amb grenyes de mafiós

Després va ser director esportiu del Valladolid, encarregant-se de la recerca de nous jugadors, càrrec que va deixar per motius personals.

Un any després Caminero va ser detingut per la Guardia Civil per una pressumpta implicació en una xarxa de blanqueig de diners obtinguda del tràfic de drogues. Va ser posat en llibertat mantenint la imputació.

Amb unes copes de més

Amb la selecció va ser internacional en 21 ocasons i va marcar 8 gols.
Va participar en el mundial d'Estat Units on va tenir una gran actuació. Va marcar 2 gols contra Bolívia i un mític contra Itàlia a quarts que significava l'empat. Després Roberto Baggio va desfer aquell empat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada