divendres, 2 de desembre del 2011

Vinnie JONES

Bones!! Veient el potencial d'aquesta web, m'he adherit per a ressucitar-la una mica... I què millor que parlar d'un gran mític que, quan llegiu aquest article, passarà a ser un dels vostres preferits!

Es tracta de l'ilustríssim Vinnie JONES! Molts us preguntareu: I qui és aquest paio?
Doncs bé, us sona aquesta escena?


Doncs sí, es tracta de l'actor que hi apareix!

Vinnie Jones va fitxar pel Wimbledon FC als 21 anys, i va formar part del "Crazy Gang", equip de machitos ingleses que, com a equip modest, va guanyar la FA Cup del 88 davant d'un poderós Liverpool.

Ensumant-se el puny després d'una sessió de fisting facial
En la seva primera temporada al Wimbledon, el tito Jones va destrossar-li el genoll a un Gary Stevens,  que mai es va arribar a recuperar del tot i es va retirar del futbol als 30 anys.

Jugant a pilota amb el seu fillastre

Seguint la seva reputació de machito, amb 22 anys va protagonitzar un incident per el qual el mateix Paul Gascoine deuria pensar en ell durant unes quantes nits (Fig.1)

Fig.1 Per sort en Paul havia descarregat just abans
Tot i guanyar-se fama de dur, l'any 1989 fitxa pel Leeds i va aconseguir veure només 3 targetes grogues en una temporada (a segona anglesa)! L'afició del Leeds l'estimava molt, i ell va arribar a tatuarse un símbol del Leeds en una cama, però va marxar al veure que Gary Speed (en pau descansi) li prenia el lloc.
Posant en pràctica la dita, al juny la "face" al puny
Finalment, va estar un any al Sheffield i un any al Chelsea, on va acabar de guanyar-se la seva gran fama de tio dur:

A més a més, l'any 1992 va protagonitzar el vídeo "Soccer's hard men" , en el qual explicava els seus "trucs" de joc brut. Aquest vídeo va ser molt criticat (tot i fer-li guanyar notorietat mediàtica), i li va costar una sanció de 6 mesos sense jugar.
Bergkamp fent la grulla de karate kid, mentre en Vinnie feia de "karateka malo"
L'any 1993, torna al Wimbledon, on seguirà jugant com a defensa destraler (i titular!) fins l'any 1998, any en el qual, possiblement pel seu carisma mediàtic, apareix a la película "Lock, stock and two smoking barrels" (molt recomanable) fent, com no, de tio dur.

També apareixia amb un paper secundari a "Road Trip", però no va ser fins l'any 2000 amb la película "Snatch, cerdos y diamantes" (del mateix director que la seva primera pelicula), en la que va saltar a la fama. Des de llavors ha fet molts papers de tio dur i es guanya prou bé la vida a Hollywood (IMDB)

"Neng! que el núvol de tags ha d'anar a aquesta banda!"

dissabte, 16 de juliol del 2011

Elvir BALJIC



Amb la samarreta ben arrugada, de portar-la a la bossa durant molts partits però no haver-la tret.

Elvir Baljic té el dubtós honor de formar part del selecte club de pufarros a preu d’or que va fitxar el gran Lorenzo Sanz poc abans d’acabar el seu últim mandat i ser destronat a les eleccions de l’estiu del 2000 per Florentino Pérez. En ell també s’hi troben jugadors de referència com Ogjenovic, Savio, Julio Cesar o Edwin Congo (Morongo).

Lorenzo Sanz, triomfant després d'haver aconseguit signar el crack

Després de dues lligues consecutives pel Barça de Van Gaal, Lorenzo Sanz necessitava un cop d’efecte. I aquest es va produir a la primavera del 1999 quan el mandatari blanc va anunciar la contractació de la perla dels Balcans, el Rivaldo bosni –definit així per J.B (la seva beguda preferida) Toshak-: Elvir Baljic. Nascut el 1974 a l’antiga Iugoslàvia, l’Elvir va meravellar al Sarajevo, Bursasport i al Fenerbhaçe i li va valdre per convertir-se en el fitxatge més car de la història del Madrid -4000 milions de peles- fins que poc després Sanz va portar una altra “perla”, Nicolas Anelka. A priori, les millors qualitats del bosni eren la seva habilitat en l’u contra u i una gran capacitat golejadora –com Geovanni Deibersson o Eidur Gudjohnssen-. Malauradament pels aficionats culers, Balic només va estar dues temporades al Real Madrid.

Ensenyant a Cristòbal, Quique De Lucas i Roberto Carlos com es fan els salts de trampolí d'esquí

Va tenir l’honor de compartir banqueta amb Robert Jarni o Alvaro Bizarri i a sobre es va destrossar els lligaments del seu genoll esquerre pocs mesos després de la seva arribada. Es podria dir que el millor que li va passar va ser poder veure jugar Luis Figo durant 2000/01. El gran bagatge de Balic amb el Madrid va ser d’un gol, precisament contra l’Espanyol.
Amb cara de cocaïnòman, després del seu pas pel Rayo

Amb Florentino Perez Balic va haver de fer les maletes, però no per anar gaire lluny. Va fitxar pel Rayo Vallecano, l’equip més carismàtic de Madrid, i va fer famós el trio de la B “Balic-Boro-Bolic”. Malauradament el seu rendiment no va ser ben valorat per l’exigent públic de Vallecas i va ser convidat a marxar del club després d’una sola temporada.

Petojenjat per Slobodan Milosevic i el germà fracassat dels Jackson 5. Quin cego que duïa l'Elvir

El que li quedava de carrera se la va passar a la potent lliga turca en equips com el Galatasaray, Ankaragücü i l’Istanbulsport. Es va retirar al final de la 2007/2008 amb la gran fita d’haver estat tercer màxim golejador de la gran selecció bòsnia.
Orgullós després de rebre la Copa Margineda
Ara compagina el lloc de segon entrenador de Bòsnia amb la seva vertadera passió: el món de la música. Aquí teniu el vídeo...

diumenge, 1 de maig del 2011

Jesús Mariano ANGOY




Un cromo pel què els nens es pegaven a l'hora del pati (Temp. 95/96)

Jesús Mariano Angoy (Alagón –no és Aragón dit per un xinès-, 1966) conegut com “el gendre”, perquè es va triomfar la filla del gran Johan Cruyff quan aquest entrenava el Dream Team.

En Mariano va començar la seva carrera “esportiva” –que no futbolística- a les categories inferiors del Barça a principis dels 80. Com que no destacava, ni tan sols per guapo, el Barça el va cedir al Logroñés, on no és que fes vibrar el mític estadi de les Gaunas durant la temporada 89/90, donat que tan sols va disputar 3 partits amb la samarreta de l’equip de la Rioja. Després d’aquesta gran temporada va tornar al mini on no van aconseguir fer-li ombra un mític de segona com Julio Iglesias (weaaah) al mateix temps que Andoni Zubizarreta col·leccionava grans actuacions al Camp Nou. La cosa, doncs, no pintava massa bé.


Amb el cabell ben llepat i el pijama de l'Sport per un pòster que ningú no va comprar


Però vet aquí el simpàtic Mariano va aconseguir janejar-se la filla d’en Johan i s’hi va arribar a casar, i cap allà la temporada 94/95 es va produir un fet ben estrany...Zubi marxa del Barça perquè Cruyff no el vol. I no és perquè tinguessin fitxat Peter Schmeichel, no. Era per fer jugar el noi de Badia, Carlos Busquets –veureu la seva casa si passeu per la C-58-. Aquesta maniobra estranya on en teoria el titular seria el porter dels pantalons llargs tenia tota la pinta de ser una maniobra on Busi quedaria en evidència i el pas següent seria Angoy titular. Veient les actuacions de Julen Lopetegi tampoc semblava que hi hagués una competència massa forta per fer-se un lloc a l’equip titular. No obstant, les seves actuacions en un Dream Team crespucular van ser lamentables, i només va aconseguir disputar 9 partits -3 dels quals entrant el camp per expulsió de Busi- entre la temporada 94/95 i 95/96 –les dues últimes de Cruyff a la banqueta blaugrana-. Diu la llegenda que un dia va aconseguir aturar un penal a la copa Catalunya, però no està documentat. Després de l’”acte amable” entre Núñez i Cruyff l’abril del 96, on es van menjar “sandgüicz”, “van volar cadires” i es “van insultar els morts” l’holandès volador va marxar del club i la posició d’Angoy i Jordi Cruyff es va tornar insostenible, i ambdós es van haver de buscar la vida a finals d’aquella temporada.


"FUCK YEAH!!!" (després d'haver robat un llum de discoteca)



El millor és que Angoy va deixar el Barça...per acabar als Barcelona Dragons com a xutador!!!! –el tiu que va pensar que el futbol americà triomfaria a Catalunya és a la presó, no?-. Allí, amb un públic format pels parents pròxims dels jugadors, es va convertir en el segon màxim anotador de la NFL europea. El millor de tot és que el 1999 va estar a punt de fitxar pels Denver Broncos, però no va voler ser un suplent de luxe, ja havia xupat massa banqueta a Can Barça.



Amb cara de bevedor a l'esquerra i com a estrella del futbol americà


El 2003 deixa l’esport, amb una tornada a l’estil Michael Jordan el 2006, per jugar durant uns mesos a l’Europa. Angoy és potser un dels jugadors més mítics de la història del futbol. Últimament se l’ha vist en actes de la fundació Cruyff, amb uns quants quilos de sobrepès, devorant canapès i flirtejant amb MILFs buscones.


Precursor del bicing, no recordava que al futbol no s'hi juga amb bicicleta.

dijous, 3 de març del 2011

Javier LÓPEZ VALLEJO

Nascut a Pamplona el 1975, López Vallejo va ser un dels porters espanyols amb més projecció dels 90. No obstant, el fet que sigui aquí indica que no va tenir tota la sort del món, de manera que l'homenatgem dedicant-li un nou post del JUGADOR MÍTIC. Durant la investigació he descobert que segueix en actiu, però com que no conec el seu equip actual i la història té detalls que eleven la seva llegenda l'he inclòs.

 
"Amb la samarreta de l'Spiderman"
"Malcarat"
"Autògraf pel jugador mític"
"Fuck yeah"
Es va formar a la cantera de l'Osasuna, i abans de debutar amb el primer equip, quan amb 17 anys era el porter del filial a segona B, es va especular força amb el seu passi a Madrid, Barça o especialment Milan. Es diu que els rossoneri van oferir-li 500 milions de pessetes si no signava el seu primer contracte professional amb l'Osasuna i anava a Milà. No obstant, mai es va concretar aquesta oferta i finalment va signar amb l'Osasuna un molt bon contracte gràcies a les pressions. Va ser el porter titular des de la 1995-96 fins la 1999-00, tots a segona divisió.
"Oh i tant si se'n va parlar"

"El caganer sota l'arc"
"Destrossat per Papà Eto'o"
La 2000-01 va fitxar pel Villarreal, ja a primera, i va ser titular les 2 primeres campanyes. A la tercera en Reina el va apartar de la porteria, i va tenir un paper testimonial en els anys daurats del submarí groc. El 2006-07 va jugar amb el Recreativo, i a final de temporada va marxar lliure al Saragossa. Amb els aragonesos va tenir una primera temporada decepcionant, que va culminar amb el descens de l'equip. A segona va ser titular, i l'equip va retornar a la màxima categoria. López Vallejo va renovar per un any més, però unes investigacions de la UEFA el van vincular amb una xarxa d'apostes il·legals, el que el va portar a deixar l'equip i fitxar pel Levadiakos grec. La temporada 2009-10 va marxar al també grec Kavala, on segueix jugant i lluitant per places de UEFA.
"Amb una del Saragossa"

"Preocupat per com van les apostes"

"Moment gayer"

dijous, 24 de febrer del 2011

Phillippe CHRISTANVAL

Phillippe Charles Lucien Christanval, nascut a París el 1978 (un dels jugadors mítics més joves fins el moment) va ser un defensa força prometedor que finalment es va quedar en això. Podia actuar com a central i com a lateral.
"Quins pèls..."
Format al Mónaco, va debutar amb el primer equip el 1999, any en que guanyaria la lliga. Amb l'equip del principat va jugar 2 temporades amb assiduïtat i força bones actuacions. Això el va dur a proclamar-se millor jugador jove de la lliga francesa l'any 2000, i li va obrir les portes d'un gran, el FC Barcelona, on va arribar el 2001 per 17 milions d'euros de la mà de l'Amic Joan. En teoria sabia treure molt bé la pilota, una frase recurrent quan el Barça fitxa un central més o menys desconegut. El seu rendiment al Camp Nou va ser força decebedor; s'esperava molt d'ell però les lesions i la dinàmica d'un equip que estava a punt de tocar fons van tancar-li les portes, sobretot amb l'arribada de Laporta i Rijkaard, els quals no en van voler saber res.
"Una imatge per molts oblidada, només reviscuda a través de malsons"
"Competició desigual"

El 2003 va tornar a la lliga francesa per jugar a l'Olympique de Marsella, on no va recuperar el joc exhibit abans de fitxar pel Barça, en bona part gràcies a les lesions. En 2 temporades només va participar en 15 partits i el 2005, després d'estar a prova amb l'Arsenal de Wénger (en un gran moment històric dels gunners) va acabar fitxant pel Fulham. Allà va avançar la posició, i com a mig centre defensiu va fer grans actuacions. No obstant, progressivament va tornar a endarrerir la seva posició i deixant d'entrar a l'equip titular.
"Aquí va deixar de ser el depredador a tenir un gat estirat"

"I aquí ja ni un pèl de tonto"

El 2008 va deixar l'equip i va estar provant al Blackburn Rovers, que no el va voler. Després d'una temporada a l'atur i de desestimar ofertes de la MLS, va deixar el futbol en actiu. Des de llavors es dedica a la seva altra passió, la joieria. El 2009 va obrir una joieria a Londres
"Mireu-lo que natural. Li compraria una joia. O dues."
Amb França va jugar el mundial sub-20 de 1997 i el mundial de 2002. Amb aquesta dada no em sorpren tant que a Corea-Japó la vigent campiona del món caigués a la primera ronda fent un paper lamentable. No obstant, en Phillippe no va jugar ni un minut.
"Espantat després de veure un ratolí en un partit a Saint Dennis"

dimarts, 22 de febrer del 2011

El retorn del jugador mític

Bona nit fidels lectors.

Com alguns haureu notat, el jugador mític ha estat desaparegut l'últim mes. Realment necessitava un descans, actualitzar quasi bé cada dia requereix ser molt constant, i quan una cosa que es fa per plaer passa a ser una obligació, encara que sigui autoimposada, pot acabar cremant. I això és el que va passar. No obstant, després dels primers dies d'"alliberament", alguns dels seguidors van començar a preguntar quan tornaríem. També es trobaven a faltar els comentaris al grup de Facebook. I simplement mancava l'acte de investigar i recordar algun jugador més o menys oblidat. Així que finalment puc confirmar el retorn del jugador mític en la que serà la seva tercera temporada.
"Sííííííí, com t'he trobat a faltar Jugador Mític!!!!"
Hi haurà novetats. Apart d'una nova imatge, en aquesta nova etapa no es garanteix un nou jugador mític cada dia, ja que les diverses obligacions dels creadors no permeten oferir la qualitat desitjada diàriament. Així les actualitzacions es faran quan es puguin fer i hi hagi ganes, per la qual cosa haureu d'estar atents al Reader, al grup de Facebook o a qualsevol cosa que utilitzeu els seguidors. Una altra novetat serà el període en que el jugador mític va tenir els seus moments, que s'ampliarà fins el moment actual, l'única condició serà que el jugador estigui retirat, o almenys retirat de l'elit esportiva. Quan hi hagi un nombre raonable de jugadors es tornaran a fer votacions, però la data romandrà indefinida fins nova ordre. I poc més, només agrair la vostra paciència i que ens llegiu, i demanar-vos les vostres suggerències tan a través dels comentaris com al correu jugadormitic@gmail.com

Tu també pots ser un jugador mític!

diumenge, 23 de gener del 2011

Finally, el jugador mític 2.0 és:

Estimats seguidors, disculpeu les molèsties i el retard en l'elecció del jugador mític. Tal com la pilota d'or, la decisió no ha estat lliure de polèmiques, i una sèrie de malentesos ens ha dut ha posposar la publicació un parell de setmanes.

Ara sí, el jugador mítc 2.0, per unanimitat és:


ROBERT PROSINECKI 

"Prosinecki approved"

Així és, el crack croat s'ha alçat amb la victòria. En un meritori segon lloc ha quedat el català Antoni Pinilla, mentre que la 3a plaça està compartida pels també grans Amunike, Pablo Alfaro i Monchi. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Aprofito el post per informar que el jugador mític es prendrà un descans un temps mentre preparem novetats pel futur. Seguirem penjant els mítics Champions, i de tant en tant potser algun remember dels jugadors de l'època wave. Si voleu estar al corrent, uniu-vos al grup del jugador mític al facebook, o simplement estigueu atents. El jugador mític us està vigilant...

divendres, 7 de gener del 2011

El jugador mític definitiu 2.0

Primer de tot, felicitar el nou any a tots els seguidors del jugador mític. En aquests dies de bons propòsits i renovades il·lusions ha arribat el moment final en que haurem de triar quin és el mític entre mítics, aquell jugador dels que ja hem triat que destaca sobre la resta, aquell que més us va marcar en la vostra infantesa, pubertat, adolescència (ves a saber quina edat teniu...), etc.

Haureu de triar 3 jugadors d'entre els 12 finalistes que ja hem escollit, i que ara recordarem. El que tingui més vots serà l'hereu de Dertycia en els nostres cors, i per una temporadeta.

Els candidats són:

Carlos Valderrama
"Votenme huevones!"
Patxi Salinas

"Votame, ya tengo experiencia en esto de las nominaciones"
Meho Kodro
"Eh, tú, votame!"
Antoni Pinilla

"Voteu-me o us tocaré la cara"
Emmanuel Amunike

"Votame o me pondré muy triste"
Gustavo Poyet

"Si me vota uno y uno y otro..."
Robert Prosinecki

"Si no me votas apareceré en todas tus pesadillas"
Jordi Cruyff

"Voteume, per la glòria de mon pare!"
José Luis Pérez Caminero

"Votadme, tengo un regalito para todos vosotros"
Donato Gama

"Votame, soy muy entrañable"
Pablo Alfaro

"Votame, conmigo no se juega"
Monchi

"Votame quisho"
El sistema de vots més o menys com sempre, envieu un correu a jugadormitic@gmail.com i aquest cop heu de seleccionar només els 3 millors segons la vostra opinió. El proper 10 de gener a les 23:59 es tancaran les urnes, i durant el dia 11 publicarem els resultats.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

dijous, 6 de gener del 2011

El jugador mític de DESEMBRE és....

Ja tenim els 3 últims classificats per la gran final!! El gunayador del mes de desembre és:


DONATO

En el 2002 ja sabia que guanyaria...


L'acompanyaran, en segona posició:


PABLO ALFARO

"Ese Donato que me ha superado me lo voy a cargar...."

I finalment, en tercer lloc:

MONCHI

Una imatge de la campanya que va fer l'ajuntament del seu poble en favor de Monchi per a que guanyés.


Com cada mes, no tot son alegries, les decepcions han sigut Samways, Loren i sobretot Arteaga, que no han rebut cap vot. S'ha pogut saber que Arteaga estava completament enfonsat, ja que aspirava a classificar-se per la final.

A continuació es presenta el resum de les votacions:

Lardin 3
Esnaider 3
Monchi 5
Pardeza 2
Pablo Alfaro 6
Fabiano 2
Samways 0
Quique Estebaranz 2
Prats 1
Claudio 3
Javi García 2
Peternac 2
Donato 7
Loren 0
Fran 3
Arteaga 0
Toni Jiménez 3

En les pròximes hores es publicaran els finalistes que optaran a ser el jugador mític de la 2a temporada. Es preveu una votació molt igualada.

Fins aviat!!