Jesús Mariano Angoy (Alagón –no és Aragón dit per un xinès-, 1966) conegut com “el gendre”, perquè es va triomfar la filla del gran Johan Cruyff quan aquest entrenava el Dream Team.
En Mariano va començar la seva carrera “esportiva” –que no futbolística- a les categories inferiors del Barça a principis dels 80. Com que no destacava, ni tan sols per guapo, el Barça el va cedir al Logroñés, on no és que fes vibrar el mític estadi de les Gaunas durant la temporada 89/90, donat que tan sols va disputar 3 partits amb la samarreta de l’equip de la Rioja. Després d’aquesta gran temporada va tornar al mini on no van aconseguir fer-li ombra un mític de segona com Julio Iglesias (weaaah) al mateix temps que Andoni Zubizarreta col·leccionava grans actuacions al Camp Nou. La cosa, doncs, no pintava massa bé.
Amb el cabell ben llepat i el pijama de l'Sport per un pòster que ningú no va comprar
Però vet aquí el simpàtic Mariano va aconseguir janejar-se la filla d’en Johan i s’hi va arribar a casar, i cap allà la temporada 94/95 es va produir un fet ben estrany...Zubi marxa del Barça perquè Cruyff no el vol. I no és perquè tinguessin fitxat Peter Schmeichel, no. Era per fer jugar el noi de Badia, Carlos Busquets –veureu la seva casa si passeu per la C-58-. Aquesta maniobra estranya on en teoria el titular seria el porter dels pantalons llargs tenia tota la pinta de ser una maniobra on Busi quedaria en evidència i el pas següent seria Angoy titular. Veient les actuacions de Julen Lopetegi tampoc semblava que hi hagués una competència massa forta per fer-se un lloc a l’equip titular. No obstant, les seves actuacions en un Dream Team crespucular van ser lamentables, i només va aconseguir disputar 9 partits -3 dels quals entrant el camp per expulsió de Busi- entre la temporada 94/95 i 95/96 –les dues últimes de Cruyff a la banqueta blaugrana-. Diu la llegenda que un dia va aconseguir aturar un penal a la copa Catalunya, però no està documentat. Després de l’”acte amable” entre Núñez i Cruyff l’abril del 96, on es van menjar “sandgüicz”, “van volar cadires” i es “van insultar els morts” l’holandès volador va marxar del club i la posició d’Angoy i Jordi Cruyff es va tornar insostenible, i ambdós es van haver de buscar la vida a finals d’aquella temporada.
"FUCK YEAH!!!" (després d'haver robat un llum de discoteca)
El millor és que Angoy va deixar el Barça...per acabar als Barcelona Dragons com a xutador!!!! –el tiu que va pensar que el futbol americà triomfaria a Catalunya és a la presó, no?-. Allí, amb un públic format pels parents pròxims dels jugadors, es va convertir en el segon màxim anotador de la NFL europea. El millor de tot és que el 1999 va estar a punt de fitxar pels Denver Broncos, però no va voler ser un suplent de luxe, ja havia xupat massa banqueta a Can Barça.
Amb cara de bevedor a l'esquerra i com a estrella del futbol americà
El 2003 deixa l’esport, amb una tornada a l’estil Michael Jordan el 2006, per jugar durant uns mesos a l’Europa. Angoy és potser un dels jugadors més mítics de la història del futbol. Últimament se l’ha vist en actes de la fundació Cruyff, amb uns quants quilos de sobrepès, devorant canapès i flirtejant amb MILFs buscones.
Precursor del bicing, no recordava que al futbol no s'hi juga amb bicicleta.
Tot un mític! El millor és que de més jovenets haviem flipat amb la seva reconversió cap a xutador.
ResponEliminaVeo que no tienes ni puta idea de quien es!! Yo se de buena buenísima tinta que lo que dices no tiene sentido y veo que si es verdad que lo que tienes TU es ENVIDIA!!
ResponElimina