Lardín va començar a jugar a futbol a la seva localitat natal de Manresa, i després de destacar entre les categories juvenils va ser fitxat per l'Espanyol. Més tard començaria a ser convocat pel primer equip, i va aprofitar el descens de l'Espanyol a la temporada 1992-1993 per passar a ser indiscutible en les alineacions del club, sota la tutela de José Antonio Camacho.
"Pero que coño pitas àrbit!!"Rapidament es va convertir en un dels destacats de l'equip ja a Primera Divisió. Aquí demostraria la seva velocitat i desmarcatge (va ser anomenat per la grada de Sarrià com Speedy) i la seva capacitat golejadora. En la campanya 1994-95 va anotar 12 gols, i aquesta xifra va augmentar a 17 en la temporada següent.
No podia faltar el cromoEn el record queda una exhibició al Bernabeu (l'últim cop que l'equip perico va fer algo decent a casa dels blancs), amb 2 gols de Lardín que van suposar la victòria de l'equip blanquiblau.
La temporada 1997-1998 fitxa per l'Atlètic de Madrid per un valor de 1.500 milions de pessetes i comença a destacar en els seus primers partits amb l'equip matalasser. No obstant això, als pocs mesos en l'Atlètic, Lardín va tenir un accident de cotxe. El jugador, que s'acabava de comprar un Mercedes Benz que conduïa el seu germà, va tenir un accident a la Nacional II el 8 d'octubre que, tot i deixar l'automòbil "sinistre total", va causar danys lleus als seus ocupants. Lardín va tenir des de llavors problemes amb el coll que va implicar durant la resta de la temporada.
El seu rendiment en les següents temporades va començar a baixar, passant a ser un jugador de recanvi. Quan l'Atlèti va descendir a Segona Divisió, Lardín va ser cedit al seu anterior club, l'Espanyol, amb l'esperança que recuperés el seu bon joc d'abans. No obstant això, va jugar pocs partits en l'equip barceloní.
Després de ser cedit en la temporada 2001-02 el Xerez CD, Lardín va anunciar la rescissió del seu contracte amb l'Atlèti i la seva intenció de retirar-se del futbol en actiu, amb només 30 anys.
Lardín però tornaria a jugar 2 anys després partits professionals al recalar a les files del CD Leganés de Segona Divisió B en la temporada 2004-05. Després d'acabar la mateixa, va anunciar la seva retirada del futbol professional, i aquesta vegada de forma definitiva.
Poc després de retirar-se del futbol professional va jugar en un modest club català, en primera regional, l'Esparreguera CE. Un servidor el va veure a altes hores de la nit freqüentant pubs de la població.
En l'actualitat dedica els caps de setmana a una lliga universitària de veterans, on comparteix vestidor amb altres velles glòries del RCD Espanyol, com Rafa Marañón o Fernando Molinos. Apart també és comentarista de Gol TV.
Apunt de deixar anar alguna cosa....Amb la selecció espanyola va arribar a jugar 3 partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada