Juan Eduardo ESNÁIDER

D'origens espanyols i alemanys del Volga, Juan Esnáider va néixer el 1973 a Mar del Plata i va ser un bon davanter als 90, amb força classe i control, i un caràcter molt fort, que segons es diu pot ser la causa que no triomfés com podria haver-ho fet. El 1990 va debutar amb el Ferro Carril Oeste, amb el que va jugar només 6 partits. Després de destacar en el mundial sub-21 de 1991, va fitxar pel Madrid.

"Cromet de la primera etapa merengue"

Amb els blancs va estar-s'hi fins la temporada 1993-94, quan va marxar cedit al Saragossa davant la falta d'oportunitats que tenia. A l'equip aragonès va mostrar el seu millor nivell, i es va convertir en un dels davanters de moda a Europa. Va guanyar la copa el 94 (sense jugar la final per sanció) i la recopa d'Europa el 95, aquella del gol de Nayim. El primer del Saragossa l'havia fet l'Esnáider, a qui els seguidors manyos deien Gardel, per la seva elegància en el joc.

"Amb en Sergi agafant-lo pel coll de la samarreta"

El Saragossa va aconseguir els seus drets després de la 1993-94, i acabada la 1994-95, el Real Madrid el va recuperar, pagant el doble de diners que havia rebut per ell l'any anterior (#etfelicitofill). En aquesta ocasió tampoc va aconseguir triomfar, i l'any següent marxa a l'Atlético de Madrid, on sí que juga força bé (16 gols en 35 partits). No obstant, es va barallar amb l'Antic i a final de temporada va deixar l'equip per anar a l'Espanyol com a part del pagament per Lardín. El pique venia d'un partit de Champions contra l'Ajax, en que l'Atleti va caure eliminat. Esnáider va voler picar un penalty i va fallar. Poc després va ser expulsat per una terrorífica entrada sobre Witschge, i en Radomir va interpretar que l'argentí era el principal culpable de l'eliminació dels matalassers.

"Qualsevol el parava..."

"Fraaank, que t'has ginyat!!"

Amb l'Espanyol va estar-se 1 temporada i mitja mantenint un nivell més que acceptable, fins que l'hivern de 1998 se'n va a la Juventus, a substituïr Del Piero, qui havia patit una greu lesió. Allà l'argentí va viure la seva pitjor època, i no va arribar a marcar cap gol per la vechia signora. El 2000 va tornar al Saragossa cedit, i va ajudar l'equip a salvar-se del descens i a guanyar la copa un altre cop (perdent-se la final un altre cop per sanció). No obstant, el Saragossa no va exercir l'opció de compra i va haver de tornar a la Juve. Les males llengües diuen que en aquesta ocasió va forçar l'expulsió perquè estava rebotat amb el president, que ja li havia dit que no seguiria, no per falta de ganes sinó de diners. Hi ha inclús qui diu que abans d'entrar al túnel de vestidors abans d'hora per l'expulsió, va estirar-se la samarreta i va escopir sobre l'escut del Saragossa.

"Chéee, lo volvería a hasseeer"

"La foto mostra el contrari, però el tio no es mossegava la llengua"

En aquell moment va encadenar cessions i passos per diversos equips sense fer res destacable, els seus bons dies com a futbolista havien acabat. Va jugar a Oporto, River Plate, Ajaccio i Múrcia, però les lesions van impedir-li tornar a brillar com ho havia arribat a fer. Finalment es va retirar a Newell's.

"Fuck yeaaaaah"

"Fent-se fotos pel feisbuc"

Actualment és el segon entrenador d'en Míchel al Getafe. Amb la selecció argentina va jugar 3 partits.

"Acabamos el entreno y nos vamos al otro club"