PABLO ALFARO

Tenia moltes ganes de fer un post sobre aquest jugador amb el que em sento identificat per la seva pulcritut en l'execució de les arts balompèdiques.

Pablo Alfaro Armengot va néixer a Saragossa el 1969. Va ser famós per ser un dels defenses centrals més durs de la història de la lliga, així com per tenir el títol de medicina, la qual cosa li va valer sobrenoms com el cirujano, el carnicero o doctor terror.

"Just abans d'entrar a quiròfan"

Es va formar a les categories inferiors del Saragossa, i el 1989 va debutar amb el primer equip. De seguida es va fer un lloc a la defensa aragonesa, i va jugar amb assiduïtat fins el 1992, any en que fitxa pel Barça. Al Camp Nou no va tenir massa oportunitats, i tot i guanyar els seus primers títols, a final de temporada va deixar l'equip per fitxar pel Racing de Santander. Amb els càntabres va jugar fins el 1996 amb tal efectivitat que un altre gran, l'Atlètic de Madrid, va decidir donar-li una altra oportunitat a l'elit del futbol espanyol.

"Cromet antic"

"Un tio dur"

Amb els matalassers no va acabar de consolidar-se, i tot i aconseguir debutar a Europa va preferir anar a un equip més humil on pogués tenir més oportunitats. L'afortunat va ser el Mèrida, on va tornar a jugar molt. No obstant, l'equip era justet, i la temporada 1997-98 va jugar per primer cop a la categoria de plata.

"Un home jovial"

L'equip no responia i s'abocava a la seva desaparició, que es produïria l'any 2000. En aquest moment, en Pablo va decidir que era el moment de provar nous aires, i va marxar a l'Iraklis grec. Abans, però, va conèixer una persona que canviaria la seva vida: Monchi. El ja director tècnic buscava jugadors capaços de portar un humil Sevilla a l'elit del futbol europeu, i va trobar en l'aragonès un líder per aquell equip. Pablo va anar a l'equip de Nervión i va jugar 5 anys entre primera i segona, esdevenint un dels ídols de l'afició. Allà també va assolir el dubtós mèrit de ser el jugador que més cops havia estat expulsat de la història de la primera divisió, récord molt perseguit pel madridista Sergio Ramos. El 2006, ja veterà i en un equip que trucava amb força a les portes de la glòria europea, Juande Ramos el va començar a deixar a la banqueta, i el cirugià més famós del futbol espanyol va tornar a canviar d'aires per tornar al Racing.

"De bulla no se'n perdia cap"

En aquesta segona etapa a Santander Pablo va jugar una molt bona temporada, sent clau en la permanència a primera del club càntabre. En el seu segon any, les lesions no el van respectar i a final de temporada va decidir deixar el futbol actiu, sent el jugador més veterà de tots els temps, el que més cops havien expulsat i el que més temporades havia jugat.

"Una imatge clàssica dels partits del Sevilla entre el 2000 i el 2005"

Des de llavors ha estat membre de l'staff tècnic del Sevilla i entrenador del Pontevedra i el Recreativo, aquesta mateixa temporada. A Huelva va ser destituït després de 8 partits sense aconseguir cap victòria.

"Un figura amb totes les de la llei"