QUIQUE ESTEBARANZ

Nascut a Madrid el 6 d'Octubre del 65.

Para Charo...

Va ingressar en els juvenils de l'Atleti l'any 1983, i posteriorment va jugar quatre anys en el filial, "l'Atlético Madrileño". Al no trobar acomodament en el primer equip matalasser, la temporada 1988-89 va ser traspassat al Racing de Santander de Segona Divisió on va guanyar el Pichichi al ser el màxim golejador de la categoria, amb 23 gols.

Després va fitxar pel Tenerife, en aquells dies també a Segona, on va viure els seus millors anys com professional, coincidint amb l'edat daurada del club. En la seva primera temporada els tinerfenys van assolir l'ascens a Primera Divisió després de 27 anys d'absència.

Pugnant amb diferents jugadors de la Reial

Estebaranz va jugar 4 temporades al Tenerife jugant més de 30 parits per temporada i sent una de les peces clau de l'equip. La 91/92 va marcar 7 gols, entre ells, un dels tres històrics gols amb els quals el Tenerife va derrotar al Madrid en l'última jornada de lliga, privant als blancs de guanyar títol lliguer en benefici del FC Barcelona.

"Venga chaval, que el año que viene os volveremos a joder la liga"

Però la seva campanya més destacable va ser la 92/93, ajudant als insulars a assolir la millor classificació de la seva història: un cinquè lloc en la lliga, que els va classificar per primera vegada per a una competició europea. Estebaranz va contribuir a l'èxit amb nou gols i una brillant campanya que li va obrir les portes de la selecció espanyola i del Barça.

Al Barça va ser majoritariament suplent. Aquell any guanya el títol de lliga i és subcampió d'Europa després de perdre aquella fatídica final a Atenes contra el Milan. Quique va jugar els darrers minuts d'aquell partit. Al termini de la temporada, al no aconseguir assentar-se en l'equip titular, va ser traspassat al Sevilla per 25 milions de pessetes.

Al Sevilla s'hi va estar 2 temporades, però tampoc es va fer un fixe en l'equip. La temporada 96/97 fitxa per l'Extremadura, que debutava a la Primera Divisió. Amb els extremenys va jugar 37 partits en els quals va anotar un gol, encara que va abandonar l'equip al finalitzar la temporada, després de consumar-se el descens. Després de dues campanyes a Segona Divisió amb l'Orense i una a Segona B amb la Gimnàstica Segoviana, l'estiu del 2000 va penjar les botes.

Disfressat de venedor de la ONCE

Després de retirar-se dels terrenys de joc, es va treure el carnet d'entrenador. Un any després es va fer càrrec dels juvenils de l'Atlético de Madrid on va romandre fins a febrer del 2005, quan es va incorporar al Leganés de Segona B per a dirigir a l'equip fins a finalitzar la temporada. A l'agost del 2006 va tornar al Calderón per a dirigir l'escola de futbol del club matalasser.

Amb la selecció espanyola només va disputar 3 partits.