Nascut a Rio de Janeiro el 1962 (pressumptament), el jugador d'avui és famós sobretot perquè va jugar fins avançada edat, 41 anys (pressumptament). Apart d'això va ser un bon migcampista defensiu i central en els seus últims anys, i tenir un xut molt potent que li va permetre marcar molts gols, apart de ser entranyable (no li recordo cap mal gest). Potser era massa bo per estar en aquest blog, però una llegenda així havia de ser-hi.
"Sempre amb un somriure a la cara"
"Rematada espectacular i autògraf pel jugador mític"
D'origens humils, de petit va treballar com a manyà i venent paraigües. Donato va començar a jugar a Brasil el 1980, concretament al Vasco de Gama. Allà va guanyar 3 campionats carioques en els 8 anys en que hi va ser, i va coincidir amb campions del món que triomfarien a la lliga espanyola com Mazinho o Romario. El 1988 va fer el salt a Europa per jugar amb l'Atlètic de Madrid.
"Desquiciant en Tristàn"
Amb l'equip madrileny s'hi va estar 4 temporades en que va jugar més o menys bé, de forma correcte però sense destacar, i va guanyar 2 copes del rei. Es va nacionalitzar espanyol, amb polèmica perquè (pressumptament) van confondre la seva data de naixement de 1962 a 1952. Aquell 1992 va fitxar pel Depor, on viuria els seus millors anys. Al principi la seva contractació no va ser massa ben rebuda pels seguidors gallecs, que veien que aquell jugador més aviat fornit, amb 30 anys i venint lesionat, no podria aportar massa al seu equip, que en aquell moment acabava de pujar. No podien estar més equivocats...
"Curiosa imatge d'un jugador de 32 (pressumptament) anys debutant amb la selecció espanyola"
En el seu primer any, degut a una lesió de Mauro Silva, va estar tota la temporada jugant com a mig centre amb molta solvència, i en el seu segon any va passar a liderar la defensa. El 1994 va debutar amb la selecció espanyola, amb la que jugaria l'Euro 96.
"Fuuuuuuck..."
"... yeaaaaaaaaah!"
Les lesions el van respectar bastant, i va aguantar com a titular pràcticament tots els anys en que va estar al Depor. Inclús un dia va fer de porter. La temporada 1999/00 va ser l'autor del gol que va donar al Depor el seu primer títol de lliga, i si hagués llençat el penal de la 1993/94 segurament el Barça tindria una lliga menys. Es va retirar al final de la temporada 2002/03, amb 41 anys, sent el jugador més vell que havia jugat a la lliga (fins que Carboni el va superar) i l'estranger amb més partits jugats.
"Djalminha no me vaciles que podría ser tu padre"
"Amb un aficionat"
Des de llavors, Donato ha estat ministre de l'Església Universal del Regne de Déu, més coneguda com Atletas de Cristo. Treballa en fundar escoles de futbol a Brasil. Abans havia promocionat un llibre que es deia fuerza para vivir, la qual cosa va provocar que a molts camps se li dediqués l'himne "Donato dame fuerza, fuerza pa vivir".
Pot ser que tinguem errades en l'expressió i l'ortografia, i demano disculpes. No obstant, "inclús" és correcte en català, segons l'IEC és un adverbi equivalent a l'expressió "fins i tot", que realment sona molt millor :p
No ho recordo això del "dame fuerza para vivir".
ResponEliminaPer cert, crec que "inclus" és incorrecte en català.
Molt bé nois, gran blog.
Pot ser que tinguem errades en l'expressió i l'ortografia, i demano disculpes. No obstant, "inclús" és correcte en català, segons l'IEC és un adverbi equivalent a l'expressió "fins i tot", que realment sona molt millor :p
ResponElimina