Va ser l'únic integrant de la Quinta del Buitre que no era madrileny, i també l'únic que va haver d'abandonar el Reial Madrid per a triomfar. Els seus majors èxits els va assolir en el Reial Saragossa.
Descobert pels representants del Reial Madrid, va a formar part del llegendari equip del Castilla que va guanyar la lliga de segona divisió. Alfredo Di Stefano els puja al primer equip en 1984. Miguel Pardeza juga tres partits. A l'any següent, mentre els seus altres companys comencen a consolidar-se en el primer equip Pardeza regressa al Castilla i l'any següent es cedit al Reial Saragossa.
El dia del seu debut
Pardeza demostra la seva qualitat en l'equip aragonés. Juga 26 partits, marca 5 gols i col·labora en la conquesta de la Copa del Rei, cosa que fa que el Reial Madrid el repesqui a l'any següent. Però en el club del Bernabeu la competència és molt dura. Butragueño, Hugo Sánchez i Valdano cupen la davantera del Reial Madrid, i el veterà Santillana encara tenia moments de qualitat en les seves aparicions. Aquell any el Reial Madrid guanya la seva segona lliga de les cinc consecutives que va guanyar a la fi dels vuitanta.
En un partit contra el Sabadell
A l'acabar la campanya Pardeza decideix abandonar el club per a jugar en el Saragossa. A poc a poc l'equip manyo va perfilant un gran equip i Pardeza es consolida com un dels líders.
En la temporada 1990/91 l'equip va viure el seu pitjor moment; es classifica en el lloc 17é i ha de jugar la promoció per a no baixar. Però en aquesta difícil temporada arriba al primer equip l'entrenador de la terra Víctor Fernández. Amb un sistema de joc molt ofensiu i brillant aconsegueix revolucionar un Saragossa que va a viure una de les seves èpoques més destacades, en les quals Pardeza va a col·laborar.
Cromo antic
En 1990 i després de la retirada del mític Juan Señor es converteix en el capità de l'equip, i tot i els grans jugadors que arriben a l'equip, el petit Pardeza sempre va a tenir un lloc destacat.
En 1993, el Saragossa aconsegueix un tercer lloc, a més de perdre la final de copa del 93 enfront del Reial Madrid, però venç en la de 1994, i a l'any següent s'assoleix la victòria en la Recopa enfront de l'Arsenal.
En total al Saragossa hi va jugar 10 temporades, 271 partits i va marcar 71 gols.
En el 97 marxa 1 any al Puebla de Mèxic abans de retirar-se.
Amb la selecció Pardeza va tenir poques oportunitats, el lloc de segon davanter va ser monopolitzat pel seu ex company i amic Emilio Butragueño, tanmateix va ser cinc vegades internacionals i va estar convocat en el mundial d'Itàlia 90, on van estar tots els membres de la "Quinta del Buitre".
Homenatge a la "Quinta del Buitre"
El dia del seu debutPardeza demostra la seva qualitat en l'equip aragonés. Juga 26 partits, marca 5 gols i col·labora en la conquesta de la Copa del Rei, cosa que fa que el Reial Madrid el repesqui a l'any següent. Però en el club del Bernabeu la competència és molt dura. Butragueño, Hugo Sánchez i Valdano cupen la davantera del Reial Madrid, i el veterà Santillana encara tenia moments de qualitat en les seves aparicions. Aquell any el Reial Madrid guanya la seva segona lliga de les cinc consecutives que va guanyar a la fi dels vuitanta.
En un partit contra el SabadellA l'acabar la campanya Pardeza decideix abandonar el club per a jugar en el Saragossa. A poc a poc l'equip manyo va perfilant un gran equip i Pardeza es consolida com un dels líders.
En la temporada 1990/91 l'equip va viure el seu pitjor moment; es classifica en el lloc 17é i ha de jugar la promoció per a no baixar. Però en aquesta difícil temporada arriba al primer equip l'entrenador de la terra Víctor Fernández. Amb un sistema de joc molt ofensiu i brillant aconsegueix revolucionar un Saragossa que va a viure una de les seves èpoques més destacades, en les quals Pardeza va a col·laborar.
Cromo anticEn 1990 i després de la retirada del mític Juan Señor es converteix en el capità de l'equip, i tot i els grans jugadors que arriben a l'equip, el petit Pardeza sempre va a tenir un lloc destacat.
En 1993, el Saragossa aconsegueix un tercer lloc, a més de perdre la final de copa del 93 enfront del Reial Madrid, però venç en la de 1994, i a l'any següent s'assoleix la victòria en la Recopa enfront de l'Arsenal.
En total al Saragossa hi va jugar 10 temporades, 271 partits i va marcar 71 gols.
En el 97 marxa 1 any al Puebla de Mèxic abans de retirar-se.
Amb la selecció Pardeza va tenir poques oportunitats, el lloc de segon davanter va ser monopolitzat pel seu ex company i amic Emilio Butragueño, tanmateix va ser cinc vegades internacionals i va estar convocat en el mundial d'Itàlia 90, on van estar tots els membres de la "Quinta del Buitre".
Homenatge a la "Quinta del Buitre"Fins al maig del 2008, a més de ser secretari tècnic del Saragossa, col·laborava amb la seva opinió en la premsa escrita. Al juny d'aquell any, quan l'equip baixa a Segona, presenta la seva dimissió abandonant el club.
L'1 de juny del 2009 va ser anomenat Director Esportiu del Reial Madrid, després de que Florentino Pérez aconseguís la presidència del club blanc. De moment, encara hi exerceix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada