Bona tarda amics i aficionats del blog. L'any s'acaba i el jugador mític de moment també. Ara toca votar per el jugador del mes de desembre. La llista de candidats és la següent:
- Jordi LARDIN
- Juan Eduardo ESNAIDER
- MONCHI
- Miguel PARDEZA
- PABLO ALFARO
- FABIANO Soares
- Vinny SAMWAYS
- QUIQUE ESTEBARANZ
- Toni PRATS
- CLAUDIO Barragán
- JAVI GARCIA
- Alen PETERNAC
- DONATO Gama Da Silva
- LOREN
- FRAN
- Moisés ARTEAGA
- TONI Jiménez
Com sempre, la votació es preveu complicada. Recordeu, heu de votar 5 jugadors i enviar la votació al correu jugadormitic@gmail.com. Teniu temps fins les 23:59h del dia 5 de gener, la nit de Reis. El regal serà conèixer els 3 últims finalistes que es classificaran per participar en la gran final de la Segona Temporada.
El jugador mític desitja una bona entrada d'Any a tots els seus seguidors!!!
divendres, 31 de desembre del 2010
dijous, 30 de desembre del 2010
TONI Jiménez
Antoni Jiménez Sistachs va néixer a La Garriga el 1970 i va ser un dels porters més prometedors dels 90, visquent moments gloriosos i també moments molt lamentables. El lector haura de jutjar com qualificaria la carrera d'aquest jugador, el que està clar és que és un JUGADOR MÍTIC. Jo només puc dir que le quiten lo bailao.
Format a les categories inferiors del Barça, mai arribaria a jugar en el primer equip, tot i que durant la seva carrera es va especular diverses vegades amb la seva tornada. El 1990 va fitxar pel Figueres, i després de 2 bones temporades va arribar un dels seus millors moments: Toni va disputar els J.J.O.O. amb la selecció espanyola, i tot i que d'entrada havia de ser el suplent de Cañizares, va acabar sent el titular de l'equip que s'alçaria amb l'or.
La 1992-93 va fitxar pel Rayo, on era el suplent de Wilfred, tot i que les lesions del nigerià van donar a Toni l'oportunitat de debutar a primera. Tot i no fer-se amb la titularitat, el nostre mític d'avui va guanyar-se la confiança de Camacho, entrenador vallecà llavors, i aquest se'l va endur a l'Espanyol a final de temporada. Amb els pericos sí va ser titular, i en el seu primer any va ser clau en l'ascens de l'equip a primera, aconseguint també el Zamora de segona.
Amb l'Espanyol la seva titularitat era indiscutible, i va acabar sent el capità de l'equip, visquent els seus millors anys com a futbolista. El 1998 va aconseguir el Zamora i va debutar amb la selecció absoluta. El 1999 va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on començaria el seu declivi. Aquell any l'Atleti va baixar a 2a, encara que va arribar a la final de copa, precisament contra l'Espanyol. Aquell dia en Toni va tocar fons després que Tamudo li treiés una pilota que estava botant, unes imatges que si no recordeu teniu un video per rememorar.
Als aficionats atlètics no els va sentar massa bé això, i en una de les últimes jornades de lliga, amb l'equip ja a 2a, els del Frente Atlético li van tirar ous durant tot el partit. Tot i això, Toni va seguir un any més, però amb l'equip a 2a tampoc va mantenir la titularitat, que va passar a Sergio Sánchez. El fitxatge del Mono Burgos va fer que la 2001/02 pràcticament no participés.
A final de temporada, tot i que l'equip per fi va tornar a primera, Toni va marxar lliure i va signar per l'Elx, a 2a, on va recuperar una mica el seu nivell, tant que el mes de desembre va rebre una oferta de l'Espanyol, on va tornar i va jugar de titular. La següent temporada va ser la seva última, ja que Lemmens va guanyar-se la titularitat, i a final de temporada Toni va anunciar la seva retirada.
Des de llavors ha compaginat feines com a membre de l'staff tècnic en diversos equips. Actualment és entrenador de porters al Girona.
P.S. Aquest és l'últim jugador mític de l'any, i també de la temporada. En els propers dies us demanarem els vots pel jugador mític de desembre, i més o menys després de reis es farà la gran final on es triarà el successor de Dertycia com a jugador mític suprem. Els de la pilota d'or ho han fet coincidir més o menys per dates, però nosaltres estavem abans.
 |
| "Mirada assassina" |
Format a les categories inferiors del Barça, mai arribaria a jugar en el primer equip, tot i que durant la seva carrera es va especular diverses vegades amb la seva tornada. El 1990 va fitxar pel Figueres, i després de 2 bones temporades va arribar un dels seus millors moments: Toni va disputar els J.J.O.O. amb la selecció espanyola, i tot i que d'entrada havia de ser el suplent de Cañizares, va acabar sent el titular de l'equip que s'alçaria amb l'or.
 |
| "Fuck yeah" |
La 1992-93 va fitxar pel Rayo, on era el suplent de Wilfred, tot i que les lesions del nigerià van donar a Toni l'oportunitat de debutar a primera. Tot i no fer-se amb la titularitat, el nostre mític d'avui va guanyar-se la confiança de Camacho, entrenador vallecà llavors, i aquest se'l va endur a l'Espanyol a final de temporada. Amb els pericos sí va ser titular, i en el seu primer any va ser clau en l'ascens de l'equip a primera, aconseguint també el Zamora de segona.
 |
| "Posant cara de terrorista pel cromo" |
Amb l'Espanyol la seva titularitat era indiscutible, i va acabar sent el capità de l'equip, visquent els seus millors anys com a futbolista. El 1998 va aconseguir el Zamora i va debutar amb la selecció absoluta. El 1999 va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on començaria el seu declivi. Aquell any l'Atleti va baixar a 2a, encara que va arribar a la final de copa, precisament contra l'Espanyol. Aquell dia en Toni va tocar fons després que Tamudo li treiés una pilota que estava botant, unes imatges que si no recordeu teniu un video per rememorar.
 |
| "La imatge de la desesperació" |
Als aficionats atlètics no els va sentar massa bé això, i en una de les últimes jornades de lliga, amb l'equip ja a 2a, els del Frente Atlético li van tirar ous durant tot el partit. Tot i això, Toni va seguir un any més, però amb l'equip a 2a tampoc va mantenir la titularitat, que va passar a Sergio Sánchez. El fitxatge del Mono Burgos va fer que la 2001/02 pràcticament no participés.
 |
| "Apart d'ous també li van tirar alls, però perque semblava un vampir" |
 |
| "Apuntant-se margipunts després de la final de copa del 2000" |
A final de temporada, tot i que l'equip per fi va tornar a primera, Toni va marxar lliure i va signar per l'Elx, a 2a, on va recuperar una mica el seu nivell, tant que el mes de desembre va rebre una oferta de l'Espanyol, on va tornar i va jugar de titular. La següent temporada va ser la seva última, ja que Lemmens va guanyar-se la titularitat, i a final de temporada Toni va anunciar la seva retirada.
 |
| "Despedint-se dels pericos" |
Des de llavors ha compaginat feines com a membre de l'staff tècnic en diversos equips. Actualment és entrenador de porters al Girona.
 |
| "Posat de fucker" |
 |
| "Se li va posar carassa" |
P.S. Aquest és l'últim jugador mític de l'any, i també de la temporada. En els propers dies us demanarem els vots pel jugador mític de desembre, i més o menys després de reis es farà la gran final on es triarà el successor de Dertycia com a jugador mític suprem. Els de la pilota d'or ho han fet coincidir més o menys per dates, però nosaltres estavem abans.
dimecres, 29 de desembre del 2010
Moisés ARTEAGA
Migcampista nascut a Cadis l'1 de juny del 69.
En el 93 arriba a l'Espanyol, en aquell moment a segona divisió. Camacho va insistir en el seu fitxatge que va costar 125 milions de pessetes.
Premi per a qui adivini qui pugna amb Arteaga.
Arteaga va començar la seva carrera esportiva al planter del Cadis. David Vidal el va fer debutar amb el primer equip el 25 de juny de 1989 en un Múrcia-Cadis que va guanyar l'equip vermell.
La seva etapa a l'equip groc es tancaria havent jugat més de 60 partits com a titular i marcant 8 gols i tenint com a companys als Carmelo, Kiko, Mami Quevedo o Mágico González, entre molts jugadors de l'etapa daurada del club.
En el 93 arriba a l'Espanyol, en aquell moment a segona divisió. Camacho va insistir en el seu fitxatge que va costar 125 milions de pessetes.
Premi per a qui adivini qui pugna amb Arteaga.L'any següent, l'equip perico va pujar a primera divisió, i Arteaga es va convertir en l'autèntic amo i senyor de la banda esquerra ofensiva de l'equip durant les 9 temporades que hi va jugar.
En el 2000, l'any del Centenari del club, Arteaga guanya l'únic títol de la seva carrera: la Copa del Rei en aquella final jugada a Mestalla contra l'Atleti en la que Tamudo li pispa la pilota a Toni quan aquest estava preparat per treure de porteria. Arteaga va ser l'encarregat d'aixecar aquella copa.
Fuck yeah!!!!
En el 2000, l'any del Centenari del club, Arteaga guanya l'únic títol de la seva carrera: la Copa del Rei en aquella final jugada a Mestalla contra l'Atleti en la que Tamudo li pispa la pilota a Toni quan aquest estava preparat per treure de porteria. Arteaga va ser l'encarregat d'aixecar aquella copa.
Fuck yeah!!!!La temporada 2001-2002 marxa cedit una temporada al Rayo Vallecano després de tenir unes discussions amb el tècnic Paco Flores.
Transformant-se en superguerrer
Malauradament, en la seva última temporada a l'Espanyol, Arteaga no va poder acomiadar-se de l'afició per capritx de l'entrenador Javier Clemente.
Transformant-se en superguerrerMalauradament, en la seva última temporada a l'Espanyol, Arteaga no va poder acomiadar-se de l'afició per capritx de l'entrenador Javier Clemente.
Després del seu pas per l'Espanyol i després d'haver-se descartat la seva volta al Cadis, on el jugador desitjava acabar la seva carrera esportiva, va signar pel Chiclana de Tercera Divisió, on finalment va decidir penjar les botes.
Va decidir deixar-se el cabell llarg per intentar dissimular les seves enormes orelles
Va decidir deixar-se el cabell llarg per intentar dissimular les seves enormes orellesdilluns, 27 de desembre del 2010
FRAN Gónzalez Pérez
Francisco Javier Gónzalez Pérez va ser un jugador nascut a Ribeira-Carreira (La Coruña) el 1969, i va ser un dels migcampistes de referència a la lliga espanyola durant els 90. Reunia una gran qualitat tècnica amb una visió de joc excepcional, la qual cosa li permetia assumir el pes de l'equip i decidir un partit ell sol.
Conegut com "O neno", va començar jugant al Carreira, del qual va passar al Fabril Deportivo i posteriorment al Deportivo de La Coruña la temporada 1987-88. Al Depor va viure l'ascens a primera divisió, i després l'etapa més gloriosa del club, el "SúperDépor", en que l'equip gallec va guanyar els seus primer títols i es va fer un lloc a l'elit europea.
Fran era el capità d'aquell equip, i tot i l'interès del Madrid, amb el qual va signar un pre-contracte, i del Barça, en que Cruyff no parava de demanar el seu fitxatge degut a la seva afinitat amb l'estil de joc blaugrana, el jugador no es va moure de l'equip.
La temporada 1995-96 va ser una de les seves pitjors, ja que va patir una lesió que el va deixar uns quants mesos sense ser convocat, i es va perdre l'euro 96. Més endavant sí va ser convocat per l'Euro 2000, la seva única gran cita internacional.
El 2005 es va retirar després de 17 temporades al Depor, el seu únic club.
 |
| "Animat abans d'un partit" |
 |
| "Presumint de tipet" |
 |
| "Fuck yeaaaah" |
 |
| "Una pregunta arbi!" |
 |
| "En Fran també va ser víctima del kungmanato" |
 |
| "Lendoiro no la toques mucho. Juanca no duermas más" |
El 2005 es va retirar després de 17 temporades al Depor, el seu únic club.
 |
| "Després d'una nit de festa" |
dijous, 23 de desembre del 2010
Lorenzo Juarros, LOREN
Nascut a Mambrillas de Lara, Burgos, el 7 d'Octubre del 66.
La campanya 1988-1989 no va ser bona ni per a l'equip ni per Loren ja que el davanter va tenir un discret rendiment aquesta temporada marcant només 6 gols i l'equip va acabar en una discreta 11 ª posició.
Un jove Loren amb les seves grenyes
Va començar a jugar a futbol en les categories inferiors del Tolosa CF, d'on va ser fitxat per la Reial Societat i enquadrat en les seves categories inferiors.
A l'inici de la seva carrera Loren jugava com a defensa central. El 1984 comença jugant al Sanse CF, equip filial de la Reial, que jugava a Segona divisió B. El seu debut amb la primera plantilla de la Reial es va produir el 9 de setembre de 1984, davant el Màlaga a l'Estadi d'Atocha. Loren comptava encara amb 17 anys d'edat.
A les 2 temporades que va militar en el Sanse va jugar 32 partits i va marcar 14 gols. Durant aquests dos anys es va produir la reconversió de Loren en davanter centre, lloc al qual li van assignar els tècnics de la Reial a causa de la seva fortalesa i la seva facilitat per rematar de cap.
A l'inici de la seva carrera Loren jugava com a defensa central. El 1984 comença jugant al Sanse CF, equip filial de la Reial, que jugava a Segona divisió B. El seu debut amb la primera plantilla de la Reial es va produir el 9 de setembre de 1984, davant el Màlaga a l'Estadi d'Atocha. Loren comptava encara amb 17 anys d'edat.
A les 2 temporades que va militar en el Sanse va jugar 32 partits i va marcar 14 gols. Durant aquests dos anys es va produir la reconversió de Loren en davanter centre, lloc al qual li van assignar els tècnics de la Reial a causa de la seva fortalesa i la seva facilitat per rematar de cap.
El 1986, Loren es fa amb un lloc en la davantera de l'equip i gaudeix de nombrosos minuts. Es converteix en el referent més en punta de l'equip, encara que la segona línia de davanters de l'equip (Bakero, Txiki Begiristain o López Ufarte) marca més gols. La temporada finalitza amb un títol de Copa del Rei per a la Real, encara que Loren es va quedar sense jugar la final contra l'Atlètic de Madrid a causa d'una lesió. Aquest va ser l'únic títol que va obtenir Loren al llarg de la seva carrera.
La temporada 1987-88 es converteix en el segon golejador de l'equip, per darrere de Bakero, en marcar 11 gols. Contribueix de manera decisiva al subcampionat de Lliga de la Real i torna a arribar amb l'equip a la final de Copa del Rei, final que aquesta vegada sí disputaria, encara que l'equip es va quedar sense revalidar el títol en perdre 1-0 la final contra el Futbol Club Barcelona. La marxa de Txiki Begiristain i Bakero el Barcelona en finalitzar la temporada, van deixar a Loren amb la responsabilitat anotadora de l'equip.
La campanya 1988-1989 no va ser bona ni per a l'equip ni per Loren ja que el davanter va tenir un discret rendiment aquesta temporada marcant només 6 gols i l'equip va acabar en una discreta 11 ª posició.
El 1989 es va produir un monumental terratrèmol futbolístic al País Basc, quan l'Athletic Club de Bilbao va pagar la clàusula de rescissió de 300 milions de pessetes que tenia Loren. En el seu moment va ser el fitxatge de major quantia pagat a la Lliga Espanyola per un jugador nacional. Aquest fitxatge va enverinar les relacions entre directiva i aficions de Reial Societat i Athletic, fins llavors fraternals.
Un jove Loren amb les seves grenyesNo obstant, Loren va fracassar com a golejador en l'Athletic. La pressió soferta a causa de les expectatives que va crear en l'afició rojiblanca per la gran quantitat de diners desemborsat, van pesar negativament en el seu rendiment. En la seva primera temporada a l'Athletic va ser el màxim golejador de l'equip amb 6 gols, però aquest registre golejador discret al costat de la mala temporada dels bilbaïns van deslligar les crítiques contra ell.
En la seva segona temporada, amb Javier Clemente com a entrenador, Loren va ser reubicat sorpresa en el lloc de defensa central, tornant al lloc que havia tingut en els seus inicis com a futbolista. Després d'alguns partits com a defensa, al març de 1991, Clemente va ser destituït i el seu substitut, Iñaki Sáez, mai va alinear més a Loren en el lloc de defensa.
Després d'acabar aquesta temporada, Loren va ser venut al Burgos per 150 milions de pessetes, la meitat del que havia costat. La seva sortida de l'Athletic per la porta del darrere i fins a cert punt de males maneres li obriria precisament les portes per tornar a Sant Sebastià uns anys més tard.
La seva primera temporada al Burgos va ser bastant bona, l'equip va acabar novè a la taula i Loren va marcar 7 gols, sent titular en la major part dels partits. En la seva segona temporada en canvi, tot i seguir sent titular, el seu rendiment va ser parell amb el del seu equip, que va descendir de categoria sent l'últim classificat.
Segona etapa a la Reial.
No obstant això, quan comença la competició, no acaba de trobar un lloc com a titular en la davantera. Així a meitat de temporada, John Toshack decideix emular Clemente i posa a Loren al centre de la defensa, on funciona i es fa amb el lloc.
Durant moltes temporades Loren, formant normalment parella amb José Antonio Pikabea, serà defensa central titular a la Reial Societat. La seva segona etapa a la Real es prolongarà fins a 2002, jugant 256 partits en Lliga (gairebé tots ells com a central) i marcant 9 gols (a corners i faltes). Posarà fi a la seva carrera com a futbolista amb 35 anys d'edat. En la seva segona etapa amb la Reial Societat destaca el 3er lloc obtingut en la temporada 1997-98, que va valer a l'equip txuri-urdin jugar la Copa de la UEFA.
Després de la seva retirada com a futbolista va quedar enquadrat en el staff tècnic de la Reial Societat. Actualment es troba al capdavant de la secretaria tècnica del club.
La seva primera temporada al Burgos va ser bastant bona, l'equip va acabar novè a la taula i Loren va marcar 7 gols, sent titular en la major part dels partits. En la seva segona temporada en canvi, tot i seguir sent titular, el seu rendiment va ser parell amb el del seu equip, que va descendir de categoria sent l'últim classificat.
Segona etapa a la Reial.En el 93 fitxa de nou per la Reial. Aquesta temporada comença jugant com a davanter i de fet és el que marca el primer gol de l'Estadi d'Anoeta, nou camp de la Reial estrenat aquest mateix any, en un partit de pretemporada contra Madrid.
No obstant això, quan comença la competició, no acaba de trobar un lloc com a titular en la davantera. Així a meitat de temporada, John Toshack decideix emular Clemente i posa a Loren al centre de la defensa, on funciona i es fa amb el lloc.
Durant moltes temporades Loren, formant normalment parella amb José Antonio Pikabea, serà defensa central titular a la Reial Societat. La seva segona etapa a la Real es prolongarà fins a 2002, jugant 256 partits en Lliga (gairebé tots ells com a central) i marcant 9 gols (a corners i faltes). Posarà fi a la seva carrera com a futbolista amb 35 anys d'edat. En la seva segona etapa amb la Reial Societat destaca el 3er lloc obtingut en la temporada 1997-98, que va valer a l'equip txuri-urdin jugar la Copa de la UEFA.
Després de la seva retirada com a futbolista va quedar enquadrat en el staff tècnic de la Reial Societat. Actualment es troba al capdavant de la secretaria tècnica del club.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)