ROGER MILLA

El jugador d'avui és una mica especial, ja que no se'l recorda per destacar en competicions europees, i realment està considerat el millor jugador africà del segle XX. No obstant, a mi em sembla molt mític, i sense ser un megacrack va tenir el seu moment, un moment molt especial. Estimat lector, llegeix la història del mític Albert Roger Mook Miller, més conegut com a Roger Milla.

"Fuck yeaaaaaaaaaaah"

"Em medeix això"

 Aquest davanter camerunès va néixer el 1952. Amb 14 anys va començar a jugar amb el Ben el Eclair de Douala, i amb 19 anys va fitxar pels Léopards, també de Douala, on va decidir canviar el cognom de Miller a Milla perquè molava més. El 1974 se'n va al Tonnere de Yaoundé, on guanya lligues, recopes africanes, i es dona a conèixer internacionalment. El 77 fa el salt a Europa en una època en que els jugadors africans només anaven a França. Ell va fer-ho al Valenciennes, on no va acabar d'adaptar-se. El 79 va al Mónaco, on tot i que tampoc va triomfar, va guanyar el seu primer títol fora d'Àfrica, la copa de França del 1980.

"Entranyable"

El 1980 se'n va al Bastia, on comença a demostrar fora d'Àfrica perquè seria tan mític, i torna a guanyar la copa francesa el 1981. El 1984 se'n va al Saint-Ettiéne, i finalment el 1986 fitxa pel Montpellier, on esdevindria un ídol. El 1989 decideix retirar-se del futbol actiu... i aquí comença la part de la història que el fa mític.

"Recordo perfectament aquest cromo"

La selecció de Camerún estava classificada pel mundial d'Itàlia 90, i no ho veien gens clar no fer el ridícul després de l'anterior experiència mundialista, a Espanya, on també va estar en Milla, i els lleons indomables van quedar eliminats sense perdre un sol partit. El cas és que el president del país africà va trucar en Roger per demanar-li sisplau que hi anés. I el tiu va acceptar. Va treure la pols de les botes i se'n va anar a Itàlia, on seria tota una revel·lació, marcant 4 gols i arribant a quarts de final, la màxima fita d'un equip africà fins llavors. Les seves celebracions també són recordades, ja que anava fins un corner i feia un ball ritual, cosa innovadora en aquells temps. Després d'això es va encigalar i va seguir jugant al Tonnere Yaoundé fins el 1995. Entretant també va anar al mundial USA 94, on es va convertir en el jugador de més edat en marcar un gol en fase final d'un mundial, amb 42 anyets.

"Fent el ball de l'autèntic Mr. Marraneda"

"Els defenses em respecten perquè podria ser el seu avi"

Es va retirar el 1996 en un equip d'Indonèsia. Amb la selecció va guanyar 2 copes d'Àfrica. Actualment és ambaixador de UNICEF, i li agradaria ser el president de Camerún. És força possible, ja que és molt estimat i considerat quasi un déu, a diferència d'altres companys als quals després de quedar eliminats del mundial 94 els van cremar la casa.

"D'aquí poc a Espanya també treuran segells de l'Iniesta"