Va arribar al València en el 84, juntament amb altres joves com Quique Sanchez Flores o Giner en una època de crisis després de que el club s'hagués venut alguns cracks com Kempes, per sanejar l'economia. L'equip fins i tot va baixar a segona, però a l'any següent van tornar a pujar a 1a rapidament.
Fernando va liderar aquell equip. Va marcar 10 o més gols en 7 temporades consecutives. Això va permetre que el València pogués disputar algun títol de lliga i copa fins el final, sense finalment aconseguir el premi.
El pobre de Fernando no va aconseguir cap títol. A més l'arribada de Ranieri va fer que jugués cada cop menys minuts i que retrassés la seva posició fins la defensa. Això va provocar que en el 98, provés sort al Wolverhampton de la first division. Després s'una temporada no massa exitosa va tornar a la Segona divisió B espanyola, concretament al Castelló. En aquest club també va jugar 1 temporada on va penjar les botes, encara que va seguir fent de director esportiu.
Després de ser comentarista de la televisió pública valenciana, director esportiu de l'Alacant i director general d'esports de la Comunitat Valenciana, arriba com a director tècnic del seu club del cor, el València, on s'hi està fins el 02/06/2010 quan l'actual president del club, Manuel Llorente el fa fora.Com a internacional va jugar 10 partits oficials amb la sel·lecció i va participar en la copa del mon d'Italia 90.
pot ser que el cap li hagi crescut fins a cotes inasequibles per la majoria de mortals?
ResponEliminaSempre va ser un viejoven, però li recordo algun gol contra el Barça, era un tocaous! Però força bo, va mereixer algun títol.
ResponElimina