Jugador mític del mes de Setembre

Bon dia amants dels futbolistes mítics, s'acaba un mes de setembre en que hem vist jugadors de molt nivell, alguns d'ells estic segur que estaran lluitant per ser el jugador mític 2.0 que triarem abans de les festes nadalenques. Però anem per passos, abans de guanyar la supercopa has de guanyar o lliga o copa, i aquests futbolistes hauran d'esser seleccionats entre els seus competidors del mes per passar a la Gran Final i aspirar a ser els successors de Dertycia. Per ara, haureu de seleccionar els vostres 5 jugadors preferits de l'últim mes, i els 3 més votats seran candidats. Per votar, envieu un correu a jugadormitic@gmail.com. Teniu fins diumenge a les 23:59 per votar. Els resultats es faran públics el proper dilluns

Els jugadors són els que estan llistats a continuació. S'han omès els jugadors mítics europeus, aquests tenen la seva pròpia competició apart que ja us anirem explicant.

- Galca
- Navarro Montoya
- Patxi Salinas
- Fernando Gómez
- Iván Campo
- Cherysev
- Kodro
- Nikiforov
- Vizcaíno
- Valderrama
- Kouba
- Carlitos
- Karembeu
- De Pedro
- Onopko
- Futre
- Torres Mestre
- Benjamín
- Miquel Soler

Miquel SOLER

Miquel Soler i Sarasols, nacut a Hotalets d'en Bas el 13 de març del 65, va ser un jugador que va arribar a jugar amb 7 equips diferents a 1a divisió.

Acostumava a jugar de lateral esquerre, que era la seva posició natural. Va començar a jugar al UE Olot. L'any 1983 el fitxa l'Espanyol, on juga 118 partits en 5 temporades. Va marcar un gol en el partit d'anada de la final de la UEFA contra el Leverkusen, on finalment l'Espanyol va perdre en el partit de tornada als penals.

Amb els periquitos contra el barça

En el 88 fitxa per l'altre equip de la ciutat, el Barça. Al Barça s'hi està 3 temporades, juga 76 partits i marca només 2 gols. Amb el Barça guanya 4 títols: La lliga del 91, la REcopa del 89 i la Supercopa d'Europa i Copa del REy del 90.

Amb aquella samarreta mítica Meyba

La temporada següent juga a l'Atletico de Madrid on juga 25 partits i torna aguanyar la Copa del Rey. DEsprés d'aquest breu pas per l'equip matalasser, torna al barça per guanyar de nou la LLiga, encara que aquesta temporada només juga 5 partits.

En el 93 signa pel Sevilla on fa 2 grans temporades que li permeten a posteriori guanyar-se el fitxatge pel Madrid de Valdano, que buscava lateral esquerre. Amb 30 anys va signar un contracte que si jugava 20 partits, renovava automaticament. Quan va arribar als 19, el van deixar d'utilitzar...

Amb el madrid en blanc i negre, com les seves copes d'europa.

Comença l'any 96 sense equip, però al mercat d'hivern el fitxa el Saragossa. A l'equip aragonés jugarà 2 anys força correctes. Als 33 anys no el renoven, però llavors es produeix la trucada del Mallorca.


Amb el Mallorca juga 150 partits. El seu debut es produeix contra el Barça en la Supercopa del 98, que finalemnt guanya el Mallorca. Tant amb Cuper com Aragonés, Soler juga la majoria dels partits de titular. Juga la final de la Recopa contra la Lazio. Aquell any queden 3ers a la lliga, fet que fa que el Mallorca jugui la Champions a l'any següent.

Finalment, al 2003 i amb 38 anys es retira.


En total, 504 partis a primera amb 11 gols marcats. És el 5è jugador amb més partits jugats de la història de 1a divisió. Va ser 9 cops internacional i va participar en l'Eurocopa d'Alemanya 88.
En el 2007 jugava amb la selecció estatal de futbol platja.

Una de les moltes relacions que va tenir la Mari Pau Huguet va ser amb aquest gran jugador mític, que se la va janejar durant la seva epoca daurada.

ROGER MILLA

El jugador d'avui és una mica especial, ja que no se'l recorda per destacar en competicions europees, i realment està considerat el millor jugador africà del segle XX. No obstant, a mi em sembla molt mític, i sense ser un megacrack va tenir el seu moment, un moment molt especial. Estimat lector, llegeix la història del mític Albert Roger Mook Miller, més conegut com a Roger Milla.

"Fuck yeaaaaaaaaaaah"

"Em medeix això"

 Aquest davanter camerunès va néixer el 1952. Amb 14 anys va començar a jugar amb el Ben el Eclair de Douala, i amb 19 anys va fitxar pels Léopards, també de Douala, on va decidir canviar el cognom de Miller a Milla perquè molava més. El 1974 se'n va al Tonnere de Yaoundé, on guanya lligues, recopes africanes, i es dona a conèixer internacionalment. El 77 fa el salt a Europa en una època en que els jugadors africans només anaven a França. Ell va fer-ho al Valenciennes, on no va acabar d'adaptar-se. El 79 va al Mónaco, on tot i que tampoc va triomfar, va guanyar el seu primer títol fora d'Àfrica, la copa de França del 1980.

"Entranyable"

El 1980 se'n va al Bastia, on comença a demostrar fora d'Àfrica perquè seria tan mític, i torna a guanyar la copa francesa el 1981. El 1984 se'n va al Saint-Ettiéne, i finalment el 1986 fitxa pel Montpellier, on esdevindria un ídol. El 1989 decideix retirar-se del futbol actiu... i aquí comença la part de la història que el fa mític.

"Recordo perfectament aquest cromo"

La selecció de Camerún estava classificada pel mundial d'Itàlia 90, i no ho veien gens clar no fer el ridícul després de l'anterior experiència mundialista, a Espanya, on també va estar en Milla, i els lleons indomables van quedar eliminats sense perdre un sol partit. El cas és que el president del país africà va trucar en Roger per demanar-li sisplau que hi anés. I el tiu va acceptar. Va treure la pols de les botes i se'n va anar a Itàlia, on seria tota una revel·lació, marcant 4 gols i arribant a quarts de final, la màxima fita d'un equip africà fins llavors. Les seves celebracions també són recordades, ja que anava fins un corner i feia un ball ritual, cosa innovadora en aquells temps. Després d'això es va encigalar i va seguir jugant al Tonnere Yaoundé fins el 1995. Entretant també va anar al mundial USA 94, on es va convertir en el jugador de més edat en marcar un gol en fase final d'un mundial, amb 42 anyets.

"Fent el ball de l'autèntic Mr. Marraneda"

"Els defenses em respecten perquè podria ser el seu avi"

Es va retirar el 1996 en un equip d'Indonèsia. Amb la selecció va guanyar 2 copes d'Àfrica. Actualment és ambaixador de UNICEF, i li agradaria ser el president de Camerún. És força possible, ja que és molt estimat i considerat quasi un déu, a diferència d'altres companys als quals després de quedar eliminats del mundial 94 els van cremar la casa.

"D'aquí poc a Espanya també treuran segells de l'Iniesta"

Stefan EFFENBERG

Migcampista alemany nascut a Hamburg el 2 d'agost del 68.

"Se va haber un follon que no sabe donde se ha metio..."

Va començar a jugar als juvenils del SC Victoria Hamburg i en el 87 fitxa per el Borussia Mönchengladbach on fa 3 excel·lents campanyes jugant 73 partits i marcant 10 gols.

Seguint la moda Cañizares

Al 90 fitxa per el Bayern de Munich on s'hi està 2 anys, juga 65 partits i marca 19 gols. Tot i aixi i degut a l'arribada de Matthaus, és traspassat a la Fiorentina per 7,5 milions d'Euros.

El seu pas per Italia no és gaire profitós i als 2 anys torna al Mönchengladbach, on havia donat el seu millor nivell. Torna a destacar i el Bayern, després de 4 temporades el torna afitxar per 8,5 milions d'Euros. Aquí "Effe" aconsegueix demostrar el seu millor nivell, convertint-se en l'amo del centre del camp del Bayern.

L'Effenberg sempre feia cara de pocs amics...

Durant aquesta segona etapa al Bayern, arriba 2 cops a la final de la Champions, gunayant-ne una i aconseguiex varies Bundesligas.

Al 2002 fitxa per el Wolfsburg on l'Effenberg ja no va tornar a ser el mateix. A finals d'any rep una bona oferta de Qatar, on es retirarà.

Janenjant-se la seva dona...

El seu pas per la selecció alemana va ser força discret, encara que poseeix 35 internacionalitats. La va liar molt al Mundial 94 quan va ser expulsat per fer la "botifarra" a la seva afició que el xiulava. A partir d'aquí, va perdre protagonisme amb la selecció.

"Que us donguin per l'ojete..."

BENJAMÍN Zarandona

Migcampista d'origen vasc i equatoguineà nascut a Valladolid el 1976. Se'l recorda per ser un dels jugadors més prometedors de la seva generació, i per les grans festes que muntava allà on fos.

"Jajaja, quines juergues que fotia..."

En Benjamín va començar a les categories inferiors del Valladolid, i va debutar amb el primer equip el 1995. De seguida es va fer un lloc a l'equip titular, i allà va estar fins el 1998. Abans, però, va contribuïr en la classificació dels vallissoletans per la copa de la UEFA. Però Valladolid se li quedava petit i va fitxar pel Betis, en una època en que eren dels equips més competitius de la lliga, tot i que van degenerar, i amb ells en Benjamín. Va estar-se al Betis fins el 2007, amb una cessió al Cadis enmig, i tot i que al principi sí comptava, en les últimes temporades no va jugar gaire.

"Zas, en toda la boca del Ramos"

"Baila conmigo"

El 2007 fitxa pel Xerez, i al cap d'uns mesos se'n va al Palència de la 3a divisió, equip del que encara forma part.

"Aquí em fa pensar en Depredador"

"Ai que m'ha botat molt..."

Va jugar l'Eurocopa sub 21 amb Espanya el 1998, però com que no li arribava l'oportunitat de debutar amb l'absoluta, va tirar d'arrels i va jugar amb Guinea Equatorial.

"Els altres se'l miren com dient què fa"

La seva festa més recordada és el Halloween 2001. Es veu que el dia següent tenien entreno pel matí, però aixo no va evitar que en Benjamín la muntés ben grossa. El cas és que la notícia va arribar a oïdes d'en Lopera, que sobre les 4 de la matinada es va presentar amb en Juande Ramos a can Benjamín. Hi havia pràcticament tota la plantilla, i segons paraules de Don Manué, "los jugadores estaban bebidos y con mujeres, y argunos se intentaron escapar por el balcón". Allà on va sempre li pregunten per aquesta festa.
 

"Parlant al Punto Pelota, paradigma del rigor en el periodisme 

esportiu"

"Demanant perdó per haver anat al Punto Pelota"

Oliver Aton

Era un migcampista nascut un 28 de juliol que jugava a la serie "Campeones" juntament amb el seus amiguets Benji Price i Tom Baker. Sempre portava el numero 10.

T'entraran mosques Oliver!

 A la resta del món s'anomenava "Tsubasa Ozora" i la sèrie "Captain Tsubasa". El seu creador va ser Akira Toriyama segur Yōichi Takahashi el 1981, incialment com a còmic, després va passar a sèrie de TV i pel·licula produïda pel Group TAC , També se'n van produïr videojocs per a nintendo, super nintendo, game boy, playstation2...

La seva aparició a PS2

Protagonista en un patch del Pro Evolution!

N'Oliver es va mudar amb la seva mare a la ciutat de Nankatsu per a que el nano pogués jugar a l'equip de l'escola Shutetsu.

Amb els seus colegues del Nankatsu (New Team)

La seva mare explica que quan era petit la pilota de futbol el va salvar d'un camió que l'atropellava des de llavors,diu, la pilota és la seva millor amiga.

El petit dels Aton a punt de ser atropellat per un camió

Tenia un gran talent realitzant xuts com "El tiro del águila" o elevant-se fins al núvols evaïnt contraris. Els seus xuts deformaven tota llei física escrita i per escriure i tenia una gran capacitat de sacrifici jugant fins hi tot lesionat.

Rebentant jabulanis

Durant la seva carrera com a futbolista va passar pel Nankatsu (New Team), el São Paulo (FC Branco) i el Barça (FC Catalunya). També va ser convocat en la selecció Japonesa.

Uniforme oficial del Nankatsu (New Team)

Al camp nou amb una samarreta del Barça digna del PES3.

Descobrint l'amor sense deixar la pilota

Un personatge entranyable i que sens dubte ens va fer disfrutar encara més d'aquells partidets a l'hora del pati.

Quan la gravetat pateix per a la seva integritat

 Al facebook hi podeu trobar diverses pàgines de fans...
Oliver Aton
Tsubasa

Chanquete ha muerto!!

Víctor Manuel TORRES MESTRE

Lateral esquerre nascut a Madrid el 31 de desembre de 1970. Es va formar a la cantera del Madrid, i va debutar al primer equip a la temporada 1990-91, però no va acabar de convèncer els tècnics i després d'un temps jugant al Castilla va haver de fer les maletes.

"El seu perfil bo"

El 1992 fitxa pel Logroñés, llavors a 2a divisió, i el seu talent no passa desapercebut per Jose Antonio Camacho, que se l'endú a l'Espanyol. A Barcelona va estar-s'hi 5 temporades, en que va jugar amb assiduïtat, i només va marcar 1 gol (de fet el seu únic gol a primera divisió que no fos en pròpia porteria), però importantíssim, ja que aquell gol valia el passaport cap a la copa de la UEFA.

"Per la banda corria que se les pelava"

El 1998, donat que amb els pericos ja no podia créixer més, va decidir provar sort a una altra lliga, la francesa, de la mà del Girondins que poc abans havia meravellat Europa amb Zidane, Dugarry, Witschge i d'altres. Era curiós en aquella època que un jugador espanyol que no fos una super-estrella marxés a jugar a l' "extranger". A Bordeaux no va adaptar-s'hi gaire, així que el 99 va tornar a la LFP per jugar a l'Alavés, i l'any següent va anar al Betis.

"Aquests gavatxos no en saben de futbol... (30 de maig de 1998)"

"Un cromet pels nens"

Com que no era el mateix que quan estava a Barcelona, va canviar a un lliga menor, i el 2002 va començar a deambular per equipets com el Varzim portuguès, el Premià i l'Sporting de Mahón, on es va retirar el 2005. Actualment entrena nens a les categories inferiors del València.

"Dedicatòria per tots els Javier que segueixen el jugador mític"

Paulo FUTRE

Nascut a Montijo, Portugal, el 28 de febrer del 66, va ser un extrem golejador.

Amb cara de pocs amics

Va començar a jugar a primera divisió de Portugal amb l'Sporting de Lisboa. Al 84 fitxa pel Porto on juga 3 temporades i aconsegueix varios títols: 2 lligues, 2 supercopes de Portugal i 1 copa d'Europa. A més va ser el millor jugador de la lliga en 2 ocasions. En el 87 arriba a l'Atleti.

Amb el sempre adorable i entranyable Jesús Gil

El seu debut es produeix el 30 d'agost contra el Sabadell (1-0). Aquella temporada aconseguiex la Pilota de Plata (segon millor jugador d'Europa). A l'Atleti s'hi està 6 temporades guanyant 2 Copes del Rey i aconseguint un subcampionat de lliga.

Cel·lebrant un gol al Bernabeu

Al 93 marcha a l'Olimpique de Marsella. L'any següent marxa al Calcio, concretament a la Reggina.

Color de cara i samarreta a joc.

En el 95 fitxa pel Milan on juga una temporada i guanya la lliga. L'any següent marxa a la Premier, concretament al West-Ham. En la 97-98 retorna a l'Atleti per jugar la seva última temporada a Espanya. En aquesta temporada disputa 10 partits. En total va disputar 173 partits a primera divisió marcant 38 gols.

Abans de retirar-se juga un any al Yokohama Flugels de Japó.
Després de retirar-se Futre va ser director esportiu de l'Atleti. Va aconseguir treure a l'equip de l'infern de segona. Va estar al carrec fins el 2003.

A mi em fa por, no se a vosaltres...

Amb portugal va ser internacional 41 cops i va marcar 6 gols. Va participar en el Mundial de Mèjic 86.

Viktor ONOPKO

Jugador ara rus, però que va néixer a la Ucraïna soviètica el 1969. Jugava de defensa central o just per davant, com a mig centre defensiu, i per alguns era un dels millors d'Europa en la seva posició, tot i que la seva carrera no ho indiqui gaire. Apart cridava l'atenció per ser un viejoven, calb des de ben jove, i de 1,90 pràcticament.

"Al igual me la prens, chinorri..."

"Esmorzar amb vodka no va ser una bona idea"

En Viktor va començar al Shaktar Donetsk amb 19 anys, i 3 anys més tard va fitxar per l'Spartak de Moscú, que fou semifinalista de la Champions el 1993, deixant pel camí el Dream Team d'en Cruyff. El 1993 i el 1994 va ser escollit jugador rus de l'any, i finalment el 1995 va emigrar a una lliga més potent, l'espanyola.

"Fent el Dimitri per fer gràcia als seus nebots"

"Treient-se un paluego"

El seu primer club a la LFP va ser l'Oviedo, en aquells temps un clàssic de la primera divisió, que va superar l'Atlético de Madrid en les negociacions. Allà va desenvolupar la major part de la seva carrera, ja que s'hi va estar 7 anys, fins el 2002. Llavors va marxar una temporada al Rayo Vallecano, i finalment va tornar a Rússia, per jugar primer a l'Alania de Vladikavaz i retirar-se finalment al Saturn el 2006.

"Un cop més es va posar la samarreta que li venia gran"

"La mateixa expressió de quan vas mamat i una sueca es posa a ballar al teu costat"

Va jugar 109 partits amb Rússia, de la que n'era capità i actualment el jugador amb més partits, i 4 amb la CEI. Ara és el segon entrenador del CSKA de Moscú.

"Amb en Josep Cuní, que li va entregar el premi de jugador rus de l'any 1994"

"Demostrant que tenia ventoses a les mans"