Destacava per la facilitat amb la que arribava al tall i treia la pilota jugada. Malgrat la seva gran classe com a futbolista, es prodigava poc a l'atac, motiu pel qual va ficar pocs gols al llarg de la seva carrera.
El cromo que no faltiEs va formar a la pedrera del València i va debutar amb el primer equip en la temporada 87-88. Després de 2 temporades sense jugar massa, la temporada 90-91 s'afiança com a titular indiscutible a l'eix de la defensa, lloc que no va abandonar en 7 temporades consecutives.
Durant aquests anys va compartir la capitania de l'equip, juntament amb un altre mític d'aquest blog, en Fernando.
En la temporada 96-97 va començar a patir un calvari de lesions de les quals mai va acabar de recuperar-se del tot. L'arribada de Ranieri tampoc el va afavorir, ja que li va retirar la capitania i va començar a convocar gent del filial abans que ell.
El que passa quan et deixes de cuidar...L'any 99 guanya els seus 2 únics títols, la Copa del Rey i la Supercopa d'Espanya, aquest últim ja amb Hector Cúper a la banqueta. Amb Cúper la seva situació tampo va millorar massa i decideix retirar-se al final d'aquella mateixa tremporada.
El balanç global de Camarasa a 1a divisió és de 267 partits jugats i 7 gols marcats.
Amb la rojaVa ser internacional amb Espanya en 14 ocasions i va participar en el Mundial d'Estats Units del 94 on Espanya va arribar a quarts de final.
El dia que es va deixar bigotet i perilleta
El millor, el nom del seu poble natal.
ResponEliminaNo era pas pitjor que molts dels centrals que van passar pel Barça durant la darrera època de Cruyff i posterior o del Reial Mandril.
ResponElimina