Paul John Gascoigne va néixer a Gateshead, Anglaterra, el 1967. Jugava com a centrocampista, i era un dels jugadors més prometedors de tota Europa. No obstant, la seva carrera es va truncar per motius que s'explicaràn a continuació. Anem pas a pas...
 |
| "Quan encara estava a temps de salvar la seva carrera" |
 |
| "Assajant per una obra de Shakespeare" |
De família humil, en Paul (Gazza d'ara en endavant) va començar jugant pels carrers de Gateshead amb només 4 anys. De més gran, després de jugar per diversos equips escolars, va cridar l'atenció de diversos clubs de la Premier, i el Newcastle el va contractar el 1980, amb només 13 anys (contracte juvenil, eeeeeeh). La seva infància va ser força dura, ja que va ser testimoni de la mort d'un amic i el seu pare va morir després de 8 mesos en un hospital. El cas és que en Paul es va afectar i va desenvolupar un trastorn obsessiu-compulsiu, va ajuntar-se amb les persones equivocades i va començar una petita carrera delictiva. Jugar a futbol era l'única cosa que li sortia bé, i molt. El cas és que el 1983 va renovar amb el Newcastle.
 |
| "No queda clar si assajava pel casting del cotxe aquell automàtic o es volia cagar a sobre" |
 |
| "Cabróoo, que això és aigua!!!" |
El 1985 va debutar amb els de St. James' Park contra el QPR, i al cap de poc va marcar el seu primer gol com a professional contra l'Oxford. Va esdevenir un dels millors jugadors de l'equip i de la Premier, però es seguia ficant en problemes i va estar a res de ser expulsat de l'equip en diverses ocasions. Finalment la 1987-88, després d'una batalla amb el Manchester United, el Tottenham se'l va endur per 2 milions de lliures, el fitxatge més car del futbol anglès en aquell moment. El 1988 va debutar amb Anglaterra, amb la que jugaria el mundial d'Itàlia 90. Amb els Spurs va seguir jugant molt bé, i va conduir a l'equip a guanyar la Cup el 1991 contra el Nottingham. En aquell partit va patir una greu lesió, i no va poder celebrar el títol amb els seus companys, que segur que el trobarien a faltar.
 |
| "No dubtava mai en ser contundent" |
La temporada 1991/92 comença a jugar amb la Lazio, que l'havia contractat abans de la seva forta lesió, que li va impedir tornar a ser el d'abans. Amb els romans va estar-se 3 anys, i el 1995 torna a les illes britàniques per jugar amb el Glasgow Rangers. Allà de seguida va convertir-se en un ídol, tant pel seu bon joc com pel seu caràcter liant. Va rebre amenaces de mort per part de seguidors del Celtic després de celebrar un gol de manera "poc respectuosa". El 1996 va tornar amb els pross, i va entrar en l'equip ideal de l'Euro 96.
 |
| "Gaudint d'un bon puro" |
 |
| "En aquesta em fa pensar en un amic que el seu cognom comença per G" |
Després d'uns nous problemes disciplinaris, el 98 fitxa pel Middlesbrough, on segueix tenint problemes extraesportius, i el 2000 se'n va a l'Everton, on tampoc acaba de centrar-se. El 2002 fitxa pel Burnley per intentar aconseguir l'ascens a la Premier, però no l'aconsegueix i es retira provisionalment. Mentre comenta el mundial 2002 per un canal anglès, estudia ofertes de la MLS, però finalment reconeix el seu problema i sí que marxa a EEUU, però a desintoxicar-se. El 2003 va tornar, va ser jugador-entrenador d'un equip xinès durant uns mesos, es va entrenar unes setmanes amb el Wolverhampton i finalment va ser entrenador-jugador del Boston, on es va retirar el 2004.
 |
| "Sempre estava fent broma quan no anava molt passat" |
 |
| "Sempre" |
 |
| "Sempre, sempre" |
 |
| "Però quan n'hi feien a ell no sé si li agradava tant..." |
Des de la seva retirada ha tingut incomptables problemes amb l'alcohol i les drogues. L'han detingut per agressió, ha estat en centres de salut mental pels seus desequilibris i trastorns (bipolar, obsessiu-compulsiu, bulímia...), va maltractar la seva dona, ha tingut alguna que altra sobredosi, i així va tirant. El 2009 el president de l'associació de futbolistes anglesos va declarar que en Gazza vivia en la pobresa. Tota una llàstima, ja que hauria pogut ser un dels millors jugadors anglesos de tots els temps, però pel motiu que sigui surt més a la premsa groga. També té anecdotes que fan més gràcia, com el dia que a un arbitre li van caure les targetes i ell li va prendre i la va ensenyar, acte que li va valer una sanció. Una altra va ser amb el Boro, un dia que va intentar conduir l'autocar de l'equip i es va estrellar. També un dia el van enganxar bebent amb l'equipació d'Anglaterra: una hora abans estava defensant la selecció al camp de futbol, i no va passar pel vestidor. I també es va barallar a cops de puny amb en Liam Gallagher.
 |
| "Ay Gazza, que te han vuelto a echar el guante..." |
 |
| "Per lo vermellet que està, o Calella o Lloret..." |
