Jugador mític mes de novembre

Bon dia aficionats i seguidors del Jugador Mític. S'acaba novembre i arriba el moment de fer una nova votació, com la que alguns vam fer el passat diuemenge però més seriosa. Una votació que es preveu difícil i complicada ja que aquest mes hi ha hagut un nivell altíssim. Recordeu que heu de votar els vostres 5 jugadors preferits de la següent llista:

-Pepe Gálvez
-Ángel Cuéllar
-Nayim
-Caminero
-Carlos Muñoz
-Pacheta
-Molina
-Onésimo
-Jordi Cruyff
-Juanele
-Cristóbal Parralo
-Ceballos
-Savo Milosevic
-Delfí Geli
-Simeone
-Prosinecki
-Luis Milla

Les votacions les heu d'enviar a aquest correu: jugadormitic@gmail.com
Teniu fins les 23:59 h del divendres 3 de desembre per realitzar les vostres votacions. La següent setmana es publicaran els resultats, ja que el jugador mític té pont i no sap quan podrà posar-s'hi.

Vinga, a votar!!

Luis MILLA

Nascut a Teruel el 1966, Luis Milla Aspas va ser un migcampista de renom durant els 90. Format al Barça, va ser un dels primers jugadors d'aquest perfil que han sortit del planter blaugrana, amb un estil propi, i va ser un dels millors mig-centres espanyols de l'època.

 Va debutar amb el primer equip el 1988, tot i que ja havia jugat un partit la temporadas 1984-85 a causa d'una vaga de futbolistes, que va fer que tots els equips alineessin a jugadors juvenils. Amb el Barça va estar fins el 1990, just abans de la consolidació del Dream Team. Tot i estar consolidat al primer equip va fitxar per l'etern rival, el Madrid, on viuria els seus millors anys com a futbolista. La seva sortida de l'equip català va ser força polèmica, ja que volia una millora salarial, en Núñez estava d'acord, però en Cruyff es va oposar. El jugador, mosquejat, va començar a parlar amb el Madrid, i quan en Cruyff es va assabentar va deixar-lo de convocar fins el final de temporada. En Cruyff va rebre força crítiques per deixar marxar així al que molts veien com el millor mig centre de la lliga. L'holandès va respondre que en tenia un de millor al filial. I així va ser.

"Cromet amb el mandril"

Amb els blancs es va lesionar en un dels primers partits de pretemporada, i va trigar uns quants mesos en debutar. Finalment ho va fer i va ser titular la majoria de temporades. A Madrid va estar-se fins 1997, any en que fitxa pel València. Amb l'equip che va estar-se 2 temporades, i es va retirar en el 2001.

"Amb els viejovens del Barça"

Després de retirat, tot i fer una petita incursió a la política el 1999 amb el Partido Aragonés, es va treure el carnet d'entrenador. Va exercir en equips petits, i va ser ajudant de Laudrup al Getafe. Actualment és el seleccionador d'Espanya sub-19, amb la que ha estat subcampió de l'europeu sub-19 el 2010.

"Fucker"

Com a jugador va jugar 3 partits amb la selecció absoluta.

"Buscant mosses entre les assistents a l'entrenament"

Robert PROSINECKI

Tot i que va jugar per la selecció yugoslava i croata, va nèixer a Schwenningen, Alemanya, el 12 de gener del 69.

Amb el jerseiet de la iaia.

La seva família però, va retornar a Yugoslavia quan ell era molt nen. Va destacar molt jove quan ja va guanyar el Mundial Juvenil de la Fifa al 87 amb Yugoslavia i a més va ser anomenat millor jugador del torneig. Des de llavors, va ser considerat un dels millors migcampistes d'Europa.

Va començar a jugar al Dinamo de Zagreb en el 86. Al cap d'un any passa a l'Estrella Roja, on jugarà 4 anys. Allà juga a un alt nivell i en el 91, i amb només 22 anyets aconsegueix la Copa d'Europa. Apart del màxim títol continental, també guanya 3 lligues i 1 Copa de Yugoslavia.

Els millors anys d'en Prosi.

Després de 4 temporades brillants a l'Estrella Roja, el Madrid decideix fitxar-lo per 1.000 milions de pessetes. A Madrid no va poder demostrar el seu millor nivell, ja que va patir constants lesions musculars. Fis i tot va començar a ser anomenat "Lesionecki".

Amb els cabells de biog


A Madrid, ens felicitava per Nadal...

Tot i això, amb el Madrid es proclamarà campió d'una Copa del Rey (la darrera fins al moment) i d'una Supercopa d'Espanya en el 93.

En el 94 fitxa per l'Oviedo, on jugarà una bona temporada. Això farà que Johan Cruyff demani el fitxatge d'en Prosi a l'any següent per incorporar-se al FC Barcelona.

Cromo i poster per els coleccionistes

Només s'hi va estar un any i va tornar a fracassar per problemes físics. Amb el Barça aconseguiex una altra Supercopa d'Espanya. L'any següent fitxa per el Sevilla on acabarà la seva pobre aventura a la lliga espanyola.

Deien que es fumava dos paquets de tabac al dia...

A l'any següent va tornar al Dinamo de Zagreb. Va passar tres anys a casa seva i després d'un breu pas pel NK Hrvatski del seu país, va jugar en l'Standard de Lieja belga, al Portsmouth anglès, en l'Olimpia de Ljubljana d'Eslovènia, per acabar la seva carrera al NK Zagreb en el 2004.

Va ser el líder de la selecció de Yugoslavia (amb la que va participar al Mundial d'Italia 90), fins que Croacia, el seu país d'adopció es va independitzar. Des de llavors va ser l'estrella de la selecció croata i va participar en els mundials de França 98 i Corea i Japó 2002. En el del 98 va contribuir activament en la consecució del 3er lloc de Croacia.

Com a curiositats: És l'unic jugador que ha marcat en dos Mundials amb dos seleccions diferents. El seu primer gol amb la samarreta de Croacia li va fer a Espanya en un amistós jugat l'any 94.

Ben acabat

Tots recordem a en "Prosikito" fent anuncis de la Renault Kangoo...aquí tenim un d'ells en el que surt un altre mític com el Mono Burgos.

Diego Pablo SIMEONE

Nascut a Buenos Aires el 1970, el Cholo Simeone va ser un migcampista defensiu força dur, però efectiu, i va guanyar-se el respecte de companys i rivals a base de treball i esforç. Format a les categories inferiors de Vélez Sarsfield, va debutar amb el primer equip el 1987, i ràpidament es va fer un lloc a l'equip.

"M'he tornat a tacar...nooooooooooooooo!"

"Ai si l'enganxa..."

"Una altra víctima d'en Hierro"

"La cuixa d'en Guerrero també va ser víctima del Simeonato"

Després de 2 temporades prometedores, el 1989 fa el salt a Europa per jugar amb el Pisa, un equip modest de la lliga italiana on va jugar 3 anys. Llavors va fitxar pel Sevilla, equip que li donaria veritable fama internacional. Sota les ordres de Bilardo, a l'equip andalús va coincidir amb un ja acabat Maradona. En el video veureu que amb en Romario eren molt amics.

Quina òstia li va cardar, jojojo. El 1994 fitxa per l'Atlético de Madrid, on va viure la seva millor etapa com a jugador. De seguida es va convertir en un dels ídols de l'afició. El van fer capità de l'equip i va participar activament en la consecució del doblet de la 1995/96.

"Cromet pels coleccionistes"

El 1997 va tornar a Itàlia per jugar amb l'Inter, on va guanyar una copa de la UEFA, i el 1999 va fitxar per la Lazio, on també va guanyar lliga i copa, apart de supercopes d'Itàlia i d'Europa. El 2003, ja a prop del final de la seva carrera, va tornar a l'Atleti, potser per rememorar els seus millors moments. Va estar un parell d'anys, endarrerint la seva posició a la de defensa lliure. El 2005 va tornar a Argentina, al Racing de Avellaneda, on es retiraria el 2006.

"Fuck yeaaaah"

"Imitant en Michael Jackson"

"Ché Gago, no servís pa na..."

Just després de retirar-se va ser nomenat entrenador del mateix Racing de Avellaneda, equip al que va treure d'una situació complicada. El 2007, entrenant a Estudiantes de la Plata va guanyar Apertura després d'una gran remuntada. El 2008, amb River guanya Clausura. El 2009 va entrenar San Lorenzo, però un any després va deixar-ho. Actualment està sense equip.

"Partint-se l'ojete després de sentir les últimes declaracions d'en Mourinho"

"T'estic vigilant, burrito"

Amb la selecció argentina va jugar 106 partits, disputant els mundials 94, 98 i 02, i guanyant 2 copes Amèrica i 1 Confederaciones, apart de la plata a Atlanta 96.

"Amb la seva dona un dia a la platja"

"Simeone approved"

Delfí GELI

Delfí Geli Roura, nascut a Salt el 22 d'abril del 69, va jugar al llarg de la seva carrera principalment de lateral dret

Després de passar la seva infancia al CF Salt, UE Coma Cros i Girona, va començar a jugar de davanter a les categories inferiors del FC Barcelona. Amb el Barça Athlètic va marcar molts gols i molts equips van demanar la seva cessió. Cruyff va decidir fer-lo debutar el 31 de gener del 90 en un partit al Camp Nou contra l'Oviedo. Geli va jugar 71 minuts i va ser substituït per Serna. Aquell any amb el Barça va guanyar una Copa del Rey.

Fucker!

No va tenir continuitat al primer equip i l'any següent va jugar al filial. La següent temporada va marxar cedit a l'Albacete on finalment fitxarà per 3 anys. A l'Alba va fer 3 grans temporades, fet que va provocar el seu debut amb la selecció espanyola.

Foto sense ulls...

En la temporada 94-95, Geli fitxa per l'Atleti on es convertirà en un dels millors laterals de primera divisió. La temporada següent l'Atleti aconsegueix el famós doblet, superant al Barça de Cruyff. Geli va jugar 5 anys destacables a l'equip matalasser.

Fotent-li al Burrito Ortega.

La temporada 98-99 intenta fitxar pel Betis, però Lopera finalment el desestima aduint una dubtosa lesió crònica. Geli passarà mig any sense equip, però al desembre l'Albacete li torna a obrir les portes i ell no ho dubta en cap moment. Mig any a segona li permeten fitxar a final de temporada per l'Alavés, l'equip de moda.

A Vitòria, Geli va ser titular indiscutible i peça clau de l'EuroAlavès que va jugar la final de la Uefa contra el Liverpool. Desgraciadament, Geli serà recordat per ser l'autor del decisiu 5-4 en pròpia porta a la pròrroga.

El dia més trist d ela seva carrera

Al final de la temporada 2002-2003 Geli decideix tornar a casa, al Girona. El primer any a Segona B és força bo, però l'equip es queda a les portes del play-off. El segon any és un desastre, i l'equip baixa a tercera. És llavors quan Geli decideix retirar-se.

Amb la selecció va ser internacional 4 cops. Vicente Miera el va fer debutar en un amistós el 15 de gener del 92 contra Portugal.

Paul INCE

Paul Emerson Carlyle Ince va néixer el 1967 a Ilson, Londres, tot i ser originari de Barbados. Fóu un centrocampista defensiu força dur durant la dècada dels 90 i part dels 00. Destacava per la seva contundència i autoritat al camp, així com pel seu fort xut. Un destructor de joc en tota regla.

Va començar a jugar al West Ham i el 1986 va debutar amb el primer equip. De mica en mica es va fer amb la titularitat i es va convertir en una de les promeses del fubtol britànic. El 1989 el Manchester United el va fitxar amb polèmica, ja que abans de confirmar-se el seu traspàs van circular unes fotos del jugador amb la samarreta del que seria el seu nou equip. Aquest fet va ser interpretat com una gran traició pels hammers, i encara li ho recorden cada cop q visita Upton Park

"Tot i semblar un tirillas, fixin-se en els cuixots rubertucàrlics!"

"Amb el també mític Cantona després de guanyar la Charity Shield"

"Berenant a casa del també mític Bobby Robson"

Amb els red devils va seguir exercint el seu rol de carregar amb tota la feina bruta a la zona de mitjos, alliberant els jugadors de construcció, i va aconseguir els seus primers títols: 1 FA Cup, 1 recopa (contra el Barça) i 2 Premierships. Se l'acusava de jugar sempre passat de voltes, utilitzant una força excessiva en molts casos. Aquesta actitud va definir el seu sobrenom, The guv'nor.

"Apártate rubito o te irás a dormir caliente"

"Ha començat ell!"

"Amb aquestes pintes intimidava a qui fos"

El 1995 va provar l'aventura italiana a les files de l'Inter, on va estar-se un parell de temporades, la primera molt millor que la segona. Després de perdre la final de la UEFA 97 davant el Schalke 04 va tornar a les illes britàniques per jugar amb el Liverpool, i la crisi que vivia l'equip en aquella època no el va ajudar.

"Fuck yeaaaaah"

El 1999 fitxa pel Middlesbrough, on estaria 3 anys sense destacar, i el 2002 marxa al Wolverhampton. El 2006 se'n va al Swindon Town, on només va jugar 3 partits per temes contractuals, i el 2007 va al Macclesfield Town, equip molt modest on seria jugador-entrenador. I el 2008 es va convertir en el primer entrenador negre de la Premier League quan va agafar les regnes del Blackburn Rovers. Des de llavors també ha entrenat el Milton Keynes i el Notts County, el seu equip actual.

"Molt indignat"

"This is... Spartaaaaaaaaaaaaaaa"

Amb Anglaterra va jugar l'Euro 96 i el mundial 98, en ambdues ocasions com a capità (també va ser el primer negre capità dels pross).

"La típica imatge d'un anglès en acabar un partit de la selecció"

Samuel KUFFOUR

Jugador nascut a Ghana el 3 de setmebre del 76 que jugava de defensa central.

Quan era petit ja era un apassionat del futbol i la seva mare va haver de vendre una tele per poder comprar-li al nen unes botes de futbol. De petit treballava netejant botes, i combinava aquesta tasca jugant en equips del barri com el Kumasi Envoys, el Fantomas o el King Faisal Babes.

Amb només 15 anys fitxa pel Torí. Al Torí s'hi estarà 2 anys i en el 93 és traspassat al Bayern de Munich, encara que marxarà cedit al Nurenberg fins el 96. En el Bayern guanyarà 6 Bundesligas, a més de jugar 2 final de Champions. La primera al Camp Nou, contra el Manchester, on l'equip anglès va capgirar el marcador en els últims minuts de partit.

Tots recordem aquesta imatge...

Kuffour es va quedar plorant al terreny de joc i l'arbitre Colina el va haver de consolar. Dos anys després es va redimir i va guanyar la Cahmpions contra el Valencia als penals. Aquell any també va guanyar la Intercontinental contra Boca Juniors marcant un gol a la pròrroga.

Cel·lebració tradicional

Fotent-se de lloros contra en Khan...

...amb la posterior reconciliació

En el 2005 torna a Italia per jugar a la Roma, convertint-se en un dels favorits del públic per la seva lluita i entrega. Aquell any juga 21 partits però al final de temporada és cedeit al Livorno.

Tractant d'insinuar-se a Luca Toni...

Finalment, en el 2007 marxa a l'Ajax 2 anyets on va fer una mago de retirada. DEsprés de 19 anys d'absència, va retornar al seu país per firmar un contracte de 3 mesos amb el Asante Kotoko, on per fi es va retirar definitivament.

Reconeixement per part dels aficionats del Bayern

Amb la selecció de Ghana també va assolir grans èxits. Va ser una de les peces claus de Ghana en la conquesta del Mundial sub-17 contra Espanya, encara que ell no va jugar la final. Amb només 23 anys ja era capità i va ser escollit millor jugador ghanés en el 98 i 99. També va quedar segon en les votacions de millor jugador africà en el 99 y 2001.

Amb la familia